Louis Andriessen: "Mai he buscat tenir un estil"
10/11/2005 |
Louis Andriessen, protagonista d'un concert del Festival d'Òpera de Butxaca.
Una de les figures més destacades de la música contemporània, Louis Andriessen (Utrecht, 1939) és el protagonista aquest vespre (21 h) d'un concert monogràfic emmarcat en el Festival d'Òpera de Butxaca. Fill i germà de compositors, Andriessen creu que venir d'una família de músics "és un gran avantatge, però no és fàcil. El nivell de crítica és molt alt". Si el seu pare el va obrir a la música francesa, el seu germà "em va introduir en el jazz i la música americana". Per ampliar el seu espectre d'influències, el 1962 va anar a buscar un mestre "llatí, Luciano Berio, però també vaig aprendre molt de la seva muller, la cantant Cathy Berberian".
Li han penjat moltes etiquetes (serialista, compositor per ordinador, minimalista), però Andriessen creu que "no he intentat mai tenir una veu pròpia, un estil. He intentat fer obres boniques i, en la següent, intentar fer alguna cosa diferent". Tot i això, admet que la seva combinació "d'avantguarda americana i complexitat europea" li ha donat força fama als països anglosaxons.
De Staat, De Materia o les òperes que va compondre amb Peter Greenaway, Rosa i Writing to Vermeer, són mostres del catàleg d'un compositor que ara prepara amb un altre cineasta, Hal Hartley, una òpera sobre la Divina Comèdia, "una mirada enrere sobre el que he fet" que reflecteix la idea que "la comèdia forma part del drama de la vida".
Al Petit Palau, el grup Barcelona 216 interpretarà Zilver, Y después i La Passione, amb la mezzo Cristina Zavalloni i la violinista Monica Germino, "les meves armes secretes", ironitza Andriessen.
Xavier Cester
Avui