Teràpia orquestral
9/11/2005 |
Les sales de concert alemanyes es reuneixen per analitzar com millorar la cultura musical. Els Estats Units i Finlàndia han estat els models a debatre.
Les principals associacions musicals d'Alemanya van crear el 2003 el que ve a ser una teràpia de grup per als seus professionals, el Congrés d'Orquestres Alemanyes. El d'aquest any, que va acabar dilluns passat, era l'ocasió perfecta per plorar plegats les dificultats que afecten unes i altres, perquè ni tan sols el país musical per excel·lència sap com finançar un negoci que sembla condemnat a perdre diners.
La gran majoria d'orquestres alemanyes són públiques. Per l'interès general es venen les entrades fins a cinc vegades per sota del preu real. És en part per això que menys del 18 per cent dels ingressos de les 135 orquestres professionals de l'Associació d'Orquestres Alemanyes (DOV) provenen de recursos propis. Les grans companyies, com per exemple la Filharmònica de Munic, aconsegueixen que només un 25 per cent dels seus ingressos siguin ajudes públiques, gràcies sobretot a les donacions privades que reben. La reina en aquesta partida és la Filharmònica de Berlín, l'orquestra de referència, que guanya un 50 per cent del seu pressupost per donacions.
El problema no és una pèrdua de demanda, tot al contrari. Els ingressos per venda d'entrades s'han doblat des del 2000 perquè el nombre de concerts ha crescut un 50 per cent, segons el Consell Alemany per a la Música. Però el temor del sector ve de la retallada progressiva de les subvencions públiques. Alemanya pateix un endeutament rècord i ja han desaparegut 33 orquestres des de la reunificació. Al congrés es va arribar a la conclusió que la solució passa per millorar l'educació musical a les escoles i acceptar la llei del mercat.
El model finlandès
Per captar idees noves es van convidar representants de Finlàndia i els Estats Units. "Finlàndia és la campiona mundial de la música", segons el director de l'associació d'orquestres d'aquest país, Michael Clausen, perquè l'educació en aquest àmbit és un pilar a les escoles. Hi ha 15 orquestres simfòniques per a 5,2 milions d'habitants -a Catalunya n'hi ha cinc- i s'organitzen 2.000 concerts anuals que reben un milió d'espectadors. La lògica d'aquest èxit és que els nens estan obligats per llei des de l'ensenyament bàsic a assistir com a mínim a un concert a l'any i que es recolza de manera especial els autors nacionals, segons Clausen.
Finlàndia és un model estatalista -només un 8 per cent dels ingressos són per a recursos propis de les orquestres. Per contra, als EUA s'ofereixen importants desgravacions fiscals per als qui volen donar diners a les sales de concerts mentre que aquestes han de desenvolupar plans de màrqueting que no tenen res a envejar als de la Coca-cola. "Les orquestres han de promoure's com a marques, han d'aconseguir demostrar a l'espectador que s'ho pot passar igual de bé que amb un esport de risc", insistien els representants de la consultora musical Prescott Associates. Tot un repte.
Cristian Segura
Avui