Cerca de notícies

Enquesta

Nit de Nino Rota

3/11/2005 |

 

Franco Petracchi dirigeix l'OBC en un concert monogràfic dedicat a bandes sonores del compositor.

Qui no recorda la música d'El Padrí, La strada o Il Gattopardo? Són bandes sonores de pel·lícules que ens han acompanyat en la segona meitat del segle XX i que, malgrat la seva popularitat, ben poques vegades s'han pogut escoltar en una sala de concert.

Ara, després d'intentar-ho durant anys, l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) dedica el seu concert anual de música de pel·lícules a Nino Rota, un dels grans compositors del segle passat més enllà del seu vessant fílmic. L'espera ha estat llarga a causa de la pèrdua de moltes de les partitures originals. Així ho explicava ahir a Barcelona Franco Petracchi, deixeble i amic personal de Rota, per a qui el compositor va escriure el seu Concert per a contrabaix i orquestra, i que avui dirigirà el primer dels quatre concerts que l'OBC li dedica.

"És molt difícil trobar edicions de les partitures -explica Petracchi-. Les d'El Padrí, per exemple, són de la Paramount i ningú no pot pagar els milers de dòlars que demanen per deu minuts de música [l'OBC n'interpretarà una suite], mentre que la resta de còpies s'han perdut. Per al concert d'avui la família m'ha deixat les partitures originals, tot i que la de Waterloo, per exemple, és indesxifrable".

Per Petracchi l'amistat mai va superar l'admiració. "Mai vaig poder tutejar-lo perquè quan parles de tu perds el mestre i esdevens amic, i jo no volia perdre el mestre", diu, i recorda que Rota mai va voler fer música de pel·lícules. "Ho feia perquè era molt amic de Fellini, amb el qual tenia una paciència inesgotable. Fellini li deia: «Vull música de clown», i s'estaven hores davant del piano provant notes fins que sonava alguna cosa que li agradava a Fellini i aleshores Rota ho escrivia. Després de l'èxit de La strada, tots els directors li demanaven música i ell no sabia dir que no, però el que li agradava era compondre música clàssica. Té quatre concerts per a piano, dos per a cello, un oratori, una òpera i molta música de cambra". El director també recorda la persona: "Era molt generós. Vivia com un franciscà al conservatori de Bari i tots els diners que guanyava, que eren molts, els donava als joves estudiants".

Marta Porter
Avui