Cerca de notícies

Enquesta

Krivine: "No s'ha de demanar que l'artista estigui al nivell de l'art"

28/10/2005 |

 

El músic dirigeix l'OBC amb obres de Strauss en el debut de David Guerrier.

Emmanuel Krivine dirigeix a partir d'aquest vespre (21.00 hores) l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) amb un programa dedicat a Richard Strauss que inclou el famós poema simfònic Així va parlar Zaratrusta, inspirat en un text filosòfic de Nietzche.

Un altre atractiu del programa resideix en el debut a l'Auditori del jove músic francès de 21 anys, David Guerrier, un fenomen que alterna el domini de la trompa amb el de la trompeta. Abordarà el Concert per a trompa i orquestra núm. 2. "Jo estudiava trompeta però fa quatre anys vaig començar amb la trompa perquè a penes hi havia repertori de música del XIX per a trompeta i volia tocar els concerts de Strauss i Mozart. La trompeta és molt més important en la música del segle XX. Per això seguiré tocant els dos instruments", va dir ahir Guerrier, que ha treballat amb mestres com Sir Colin Davis, Vladimir Ashkenazi i Pierre Boulez.

Strauss va compondre al final de la seva vida, el 1942, la peça que interpreta, "un desafiament tant per a l'instrumentista com per a l'orquestra amb una tonalitat bastant personal".

ESCAPISME
Composta durant la segona guerra mundial, l'obra no reflecteix en absolut la tragèdia que va envoltar la seva creació. Segons Krivine, una de les batutes més respectades, el paper dels músics que van optar per quedar-se a Alemanya durant el nazisme era difícil. "No s'ha de demanar que l'artista estigui al nivell del seu art. L'art té transcendència i nosaltres només som humanoides. Si estiguéssim a la seva altura seríem déus i això seria insuportable", va dir el director que el 1965 va conèixer Karl Böhm, assistent de Strauss que va ser qui va estrenar l'obra del compositor el 1943, al Festival de Salzburg, amb l'Orquestra Filharmò- nica de Viena. "És complicat jutjar els músics d'aquella època. Ara és fàcil dir que Strauss i Furtwrängler van ser oportunistes. Els que es van quedar ho van fer per preservar la grandesa cultural d'Alemanya. Això implicava compromisos amb el règim que els va lligar de peus i mans. Però Strauss, tot i ser materialista, va protegir i va defensar músics jueus", va assegurar Krivine, nascut a Grenoble el 1947 al si d'una família semita russo-polonesa.

Marta Cervera
El Periódico