Cerca de notícies

Enquesta

Una palla mental

26/10/2005 |

 

Jorge Castillo debuta en la direcció amb 'Schubert', un film d'emocions amb la participació de Ben Gazzara.

El pintor i escultor Jorge Castillo ha fet als 72 anys la seva primera incursió al cinema. Sense cap tipus d'estudis cinematogràfics -"això sí, he vist molt cinema", apunta- s'ha llançat a la piscina amb una veritable palla mental: Schubert, "un film d'emocions humanes". I és que, per explicar les emocions que el turmentaven, Castillo no trobava el llenguatge pictòric adient.

És per això que se n'ha anat al cel·luloide amb la referència de David Lynch -"un veritable pintor i un mestre en palles mentals", segons Castillo- i David Cronenberg. Com no podia ser d'una altra manera, en la seva opera prima -"gens comercial, però no per això cinema experimental"- ha demanat l'ajut de Ben Gazzara, guardonat amb el premi Donostia del darrer Festival de Sant Sebastià, una de les icones del cinema independent nord-americà i a qui no li ha calgut ni llegir-se el guió per aportar el seu mestratge en aquesta cinta, encara que sigui breu.

I és que, a banda de l'amistat que els uneix des de principis de la dècada dels vuitanta, època en què Gazzara es va enamorar d'un quadre de Castillo en què apareixia el pont de Brooklyn immortalitzat, l'actor nord-americà té molt clar, tot parafrasejant John Cassavettes, amb qui va treballar en més d'una ocasió, que "sempre s'ha d'estar del costat de l'artista".

Família fragmentada
El film narra, amb elements surrealistes i simbolistes, la infelicitat d'una família fragmentada. Amb diàlegs molt personals, literaris, extrems, crus i descarnats, i amb un èmfasi molt marcat pels ambients en habitacions tancades, Castillo mostra la incomunicació existent entre tres germans (Coque Malla, Enrique Arce i Andrés Gertrúdix) per a qui les figures del pare (Ben Gazzara) i la mare són inexistents. Només els queda el món fantasmal de les paraules en unes relacions bloquejades per la insensibilitat, l'egoisme i el desamor. Per acabar-ho d'adobar, la figura de Joshua, un fill il·legítim, encara que sigui en el món del subconscient, accentuarà la tensió existent en el nucli familiar.

És aquesta la trama que enderiava Castillo i que, al cap i a la fi, també commou Gazzara, ja que tots dos, com coincideixen a dir, han patit els problemes inherents entre pares i fills. Com reconeix Castillo, "m'interessen més les emocions, la fragmentació i la sensibilitat, més que no pas el cinema pròpiament dit". Mentrestant, Gazzara assentia.

I per què Schubert? "La música de Schubert és l'única nansa que té un dels germans més fràgils, immers en una pregona depressió, ja que als afectes no s'hi pot aferrar", respon Castillo, ben cofoi de la seva palla mental. "La masturbació és bona per al cos i per a la ment. No veig per què no ho ha de ser per al cinema", conclou tot avançant un proper projecte amb Ben Gazzara.

Ramon Palomeras
Avui