Cerca de notícies

Enquesta

Inaugurat el Palau de les Arts amb la vocació de ser un referent mundial de l'òpera

9/10/2005 |

 

El Palau de les Arts Reina Sofia obre les seves portes amb vocació de convertir-se en el nou segell d'indentitat de València. I és que l'obra de Santiago Calatrava té una imatge tan potent com allò que s'ambiciona: ser referent en la cultura a escala internacional, sobretot en òpera. L'edifici, que culmina el gran projecte de Calatrava, s'ha inaugurat amb un concert dirigit pel mestre nord-americà Lorin Maazel i amb la presència de la reina Sofia, que dóna nom al Palau.

La reina Sofia ha estat acompanyada de la ministra de Cultura, Carmen Calvo, i l'ha rebuda el president de la Generalitat, Francisco Camps, i l'alcaldessa de València, Rita Barberá. Després de presenciar una peça musical típica valenciana, la reina ha descobert una placa commemorativa i ha accedit a l'interior del Palau junt amb l'arquitecte Santiago Calatrava, que n'hi anava explicant els detalls.

L'aparença majestuosa no deixa indiferent. El Palau de les Arts Reina Sofia completa la ciutat dissenyada per Santiago Calatrava que ha deixat caduca la torre del Micalet com a icona de València. Les xifres de l'edifici parlen per si soles: amb una innovadora línia arquitectònica amb forma de lent i una llarga ploma que corona l'edifici, el Palau de les Arts té 75 metres d'alçada, 163 de longitud interior i 87 d'ample, així com unes cobertes volades laterals de 27.550 metres quadrats recobertes de trencadís. Per a la seva construcció s'han fet servir 57.000 metres cúbics de formigó blanc, 10.500 tones d'acer estructural i 20.000 metres quadrats de granit.

Una façana que, a més, quan cau el sol, ofereix també altres colors. Uns l'imaginen vaixell, altres un peix o el casc d'un guerrer. Qualsevol imatge és bona per al seu creador. En l'interior hi ha quatre sales: la principal, amb capacitat per a 1.700 butaques, una aula magistral per a 400 persones, un auditori superior amb 1.520 localitats i una sala de cambra amb 400 seients. Tot plegat, un aforament de 4.000 localitats.

L'escenari de la sala principal té una superfície de 1.550 metres quadrats i disposa de la tecnologia més avançada, amb plataformes mòbils controlades per ordinadors i decorats intercanviables per acollir representacions d'òpera, sarsuela, ballet, dansa o concerts simfònics.

S'hi ambiciona un contingut acord amb el continent, de projecció internacional, i per això les primeres batutes han estat Zubin Mehta i Lorin Maazel. També s'ha vinculat Plácido Domingo. L'aspiració és col·laborar més que competir amb el Liceu i el Teatro Real. Melòmans de tot arreu i també temps és el que cal per amortitzar una inversió inicial que s'acosta als 300 milions d'euros.

TeleNotícies