Cerca de notícies

Enquesta

Entrevista a Pau Codina

8/10/2005 |

 

Qui és Pau Codina?
Vaig néixer a Barcelona el 1988, i vaig començar amb el violoncel als 5 anys. La música sempre ha estat gran part de la meva vida, i he tingut la gran sort que els meus pares (tots dos músics) sempre m’han donat molt de suport, i s’han esforçat moltíssim per tal que jo pogués rebre una bona educació musical. Estic molt content de tenir l’oportunitat de fer el que més m’agrada.

Com vas apropar-te al violoncel?
No va ser idea meva… la meva mare és pianista, el meu pare guitarrista, i pel meu 5è aniversari van comprar-me un violoncel. Evidentment volien que fes una mica de música i van posar-se d’acord amb l’instrument. De fet, tinc entès que quan tenia dos o tres anys els reis em van portar un petit violí, però me’l posava entre les cames i el tocava com si fos un violoncel.

Com has escollit el repertori per al teu concert al JIC?
He volgut triar un repertori que fos interessant, dinàmic i amb contrastos. Totes tres són obres molt diferents (consultar repertori a l’apartat de concerts); tres èpoques diferents, tres països diferents. El Beethoven i el Martinu ja els he tocat altres vegades i el Debussy l’he tingut pendent durant un temps… Aquest concert em va semblar una bona excusa per posar-m’hi.

En trobar-te davant una obra nova, com t'hi aproximes?
El repertori per a violoncel no és massa gran en comparació al del piano o al del violi. És a dir, que quan et poses a estudiar una obra nova, segurament ja la coneixes força… Aleshores només és qüestió de trobar la teva pròpia versió. La meva professora, Louise Hopkins, sempre em diu que el primer que s’ha de fer quan et trobes amb un passatge nou és cantar-lo per dintre, ja que normalment l’instint és el correcte. Llavors es tracta de veure com encaixa amb la resta de l’obra i d’intentar trobar plasmat aquest so i aquest frasseig amb l’instrument. De vegades sembla fàcil i, naturalment, altres vegades s’ha de treballar i descobrir els matisos tècnics que fan que el que toques soni tal com ho sents per dintre.

Quin repertori (època) t'atreu més o t'hi identifiques més?
Vaig a estones… Últimament la música russa i de l’Europa de l’est del segle XX (Bartok, Prokofiev, Janacek, etc.) m’atrau força. L’esperit del folklore, tan noble i sentimental… M’agrada! Deu ser l’edat. Però si estic de mal humor escolto Mozart.

Has trobat el so que anheles amb el teu instrument?
Un sempre busca, si més no un sempre hauria de estar buscant... Jo crec que el violoncel tan sols és un vehicle a través del qual s’hauria de poder comunicar. És un vehicle molt maco, però no hauria d'esdevenir una barrera... no sé si m'explico... l'instrument hauria de ser com la pròpia veu. És això al que aspiro.

Objectius i aspiracions a curt termini?
De moment estudiar molt... cobrir repertori i tocar tant com sigui possible.

Oriol Palau
La Porta Clàssica