Cerca de notícies

Enquesta

El Palau de les Arts obre les portes amb vocació de ser un referent mundial de l'òpera

8/10/2005 |

 

El Palau de les Arts Reina Sofia obre les seves portes amb vocació de convertir-se en el nou segell d'indentitat de València. I és que l'obra de Santiago Calatrava té una imatge tan potent com allò que s'ambiciona: ser referent en la cultura a escala internacional, sobretot en òpera. La inauguració avui de l'edifici amb un concert especial dirigit pel mestre nord-americà Lorin Maazel culmina la ciutat de les arts i les ciències, el gran projecte arquitectònic de Calatrava per a la seva ciutat.

L'aparença majestuosa no deixa indiferent. El Palau de les Arts Reina Sofia completa la ciutat dissenyada per Santiago Calatrava que ha deixat caduca la torre del Micalet com a icona de València. Les xifres de l'edifici parlen per si soles: amb una innovadora línia arquitectònica amb forma de lent i una llarga ploma que corona l'edifici, el Palau de les Arts té 75 metres d'alçada, 163 de longitud interior i 87 d'ample, així com unes cobertes volades laterals de 27.550 metres quadrats recobertes de trencadís. Per a la seva construcció s'han fet servir 57.000 metres cúbics de formigó blanc, 10.500 tones d'acer estructural i 20.000 metres quadrats de granit.

Una façana que, a més, quan cau el sol, ofereix també altres colors. Uns l'imaginen vaixell, altres un peix o el casc d'un guerrer. Qualsevol imatge és bona per al seu creador. En l'interior hi ha quatre sales: la principal, amb capacitat per a 1.700 butaques, una aula magistral per a 400 persones, un auditori superior amb 1.520 localitats i una sala de cambra amb 400 seients. Tot plegat, un aforament de 4.000 localitats.

L'escenari de la sala principal té una superfície de 1.550 metres quadrats i disposa de la tecnologia més avançada, amb plataformes mòbils controlades per ordinadors i decorats intercanviables per acollir representacions d'òpera, sarsuela, ballet, dansa o concerts simfònics.

S'hi ambiciona un contingut acord amb el continent, de projecció internacional, i per això les primeres batutes són Zubin Mehta i Lorin Maazel. També s'ha vinculat Plácido Domingo. L'aspiració és col·laborar més que competir amb el Liceu i el Teatro Real. Melòmans de tot arreu i també temps és el que cal per amortitzar una inversió inicial que s'acosta als 300 milions d'euros.

TeleNotícies