Cerca de notícies

Enquesta

La fulletonesca 'La Gioconda' obre la temporada del Liceu

30/9/2005 |

 

Primeres figures del cant i el ball representen l'òpera de Ponchielli.

Fins i tot Pasión de gavilanes es queda curt si es compara amb La Gioconda. El Liceu obrirà dimarts sense estar-se de res la nova temporada, amb aquest passional títol d'Amilcare Ponchielli, una espectacular òpera amb ballet incorporat, que inclou el famós passatge Dansa de les hores. "Té un llibret truculent, lleig i vulgar --va admetre el director artístic, Pier Luigi Pizzi--; per això he ennoblit els personatges, per dotar-los de credibilitat".

A les seves ordres té primeres figures com Deborah Voigt, que debuta al Liceu com a cap de cartell d'una òpera escenificada. Es tracta de la soprano nord-americana a qui el Covent Garden de Londres va rescindir el contracte per excés de pes. Ahir, visiblement més prima, va dir: "Em trobo molt millor, amb més capacitat per comunicar-me amb la meva veu i el meu cos". Voigt interpreta el molt espinós paper protagonista, víctima de tots els horrors. I ho fa "amb tota la grandiloqüència i dramatisme que requereix". El repartiment el completen figures com Elisabetta Fiorillo, Carlo Colombara, Ewa Podles, Richard Margison i Carlo Guelfi.

El director musical Daniele Callegari va subratllar "la dificultat d'execució d'aquesta òpera, tant en les àries i duets com en les parts de transició". La partitura exigeix cantants de gran categoria, de tessitures diferents, i té moments magnífics, com el poderós monòleg Suïcidi de la mateixa Gioconda. Encara que les notes més conegudes són les de la Dansa de les hores, que a la pel.lícula animada Fantasía, de Walt Disney, ballen hipopòtams, estruços i cocodrils. "És la representació més genial que s'ha fet d'aquesta música, perquè Disney se la va prendre de broma, que és el millor que podia fer", va observar el coreògraf Gheorghe Iancu. Ell, no obstant, ha optat per convertir-la "en una metàfora de la vida i la mort" que executa un cos de ball amb dues estrelles de la dansa: el consagrat Ángel Corella i la promesa Letizia Giuliani.

L'artista madrileny, ballarí principal de l'American Ballet, no havia interromput fins ara la seva carrera per ballar en una òpera. Però el fet de debutar al Liceu era una temptació massa forta. "Ja que Espanya no té una companyia de dansa clàssica no era qüestió de desaprofitar el moment. A més, hi ha cantants que sembla que ballin amb la veu i ballarins que canten amb el cos. Són llenguatges que es complementen", va observar Corella amb encert.

A grans trets, La Gioconda és una òpera de quatre actes ambientada a Venècia (amb carnaval inclòs) sobre una cantant del carrer enamorada d'un cavaller genovès proscrit que acaba suïcidant-se. Es va estrenar a La Scala de Milà l'any 1876 i va aconseguir un gran èxit, a pesar de la seva durada (cinc hores) i del fet que només va tenir quatre representacions. Ponchielli no va quedar satisfet amb el resultat i hi va introduir diversos canvis i retallades, fins a arribar l'any 1880 a la versió definitiva. Al Liceu s'ha pogut veure els anys 1883 i 1988.

Núria Martorell
El Periódico