Calixt Bieito estrena sense polèmica 'Madama Butterfly'
27/9/2005 |
El director català critica el règim de Fidel Castro i converteix la protagonista de l'òpera de Puccini en una assassina.
Si fa un any aquest mateix teatre va rebre dividit el seu Rapte del Serrall, l'adaptació del clàssic de Puccini va ser criticada per uns pocs espectadors. La modificació de la història és igual de radical, però les escenes de contingut violent i sexual eren en aquesta ocasió menys dures.
Amb el Rapte del serrall, una gran part del públic va marxar i fins i tot va escridassar durant la representació. Amb Madama Butterfly van ser pocs els espectadors que van desfilar abans d'acabar l'actuació, i alguns d'ells sortien de les butaques de premsa. Acabada l'òpera, els cantants van rebre càlids aplaudiments per la seva feina musical, però també per l'actuació. Era xocant, per exemple, veure el director d'orquestra, Daniel Klajner, besant la mà sagnada de la soprano Juliette Lee, que representa a la protagonista Cio-Cio San i que acaba l'actuació cometent un bany de sang.
L'ovació no va minvar quan va sortir finalment a saludar Bieito. A diferència de la seva primera aparició a Berlín, el senyal d'acceptació dels espectadors va quedar per sobre de les protestes. El director ha rebaixat les escenes de violència explícita i també el contingut sexual. Però la revisió del llibret tampoc deixa indiferent: Cio-Cio San ja no és l'heroïna que se suïcida per amor -a l'original de Puccini-, sinó una jove asiàtica que la família ven a un turista nord-americà i que, desesperada per no aconseguir que aquest se l'endugui als Estats Units, es converteix en l'assassina del seu fill i de Suzuki, la serventa.
Com a les seves darreres obres estrenades a Alemanya, el Rapte del Serrall i La Traviata -aquesta última a la Staatsoper de Hannover-, la narració s'ambienta en un món de prostitució. A Madama Butterfly l'escenari representa un paradís artificial governat pel comerç del sexe. Les icones orientals i les palmeres de neó recorden una ciutat turística tailandesa, però el simbolisme per la situació de Cuba també hi és present. Una de les sorpreses que Calixt Bieito s'havia reservat per a l'estrena és l'aparició estel·lar que fa el baix Jens Larsen representant Fidel Castro, el president cubà. Castro encarna a Bonzo, l'oncle de Cio-Cio San, un religiós budista a l'obra original que s'oposa a la conversió al cristianisme de la seva neboda per casar-se amb el militar Pinkerton. Calixt Bieito transforma Bonzo en un vell decrèpit que celebra vendre a Cio-Cio San, que participa en orgies i que acaba copulant-hi.
Un Mickey Mouse de malson
Calixt Bieito ha destacat que la seva intenció no ha estat criticar el turisme sexual, però sí que hi ha inclòs denúncies de problemes socials, com ara la doble moral del regim cubà o la prostitució infantil. El cònsul nord-americà de Nagasaki -on s'ambienta el llibret original- és aquí un afeccionat al sexe amb menors. És constant la paròdia dels valors de la societat de mercat i dels Estats Units: un Mickey Mouse gegant persegueix en somnis Cio-Cio San, i aquesta cobreix al final de l'òpera el cos del seu fill amb la bandera dels EUA. En acabar la funció, el públic també comentava que sortia del teatre menys sobtat que a l'estrena de fa un any perquè s'ha familiaritzat amb l'estil de Bieito. La seva propera cita a Berlín, encara sense data determinada, serà una versió de La Bohème.
El retorn de Calixt Bieito a Berlín va ser més dolç del que s'esperava. El director va estrenar diumenge 'Madama Butterfly' a la Komische Oper amb bona acceptació majoritària per part del públic.
Cristian Segura
Avui