Berlín rep amb la lliçó ben apresa Calixt Bieito
25/9/2005 |
Expectativa davant la nova direcció del creador català, que ambienta 'Madama Butterfly' en el món de la prostitució.
Calixt Bieito torna avui a Berlín amb l'estrena de l'òpera 'Madama Butterfly, el clàssic de Giacomo Puccini, que el creador català adapta al seu particular estil.
Igual que amb la primera obra que va presentar el 2004 a la capital alemanya, El rapte del Serrall, Bieito trasllada ara la història de la geisha Cio-Cio San, enamorada de l'oficial americà Benjamin Pinkerton, al món de la prostitució.
El públic l'acull amb la lliçó apresa després de l'èxit i l'enrenou que va rebre El rapte del Serrall. Bieito també s'ha integrat sense problemes al món artístic alemany: la setmana vinent impartirà classes a la Universitat de l'Art de Berlín, El rapte del Serrall s'ha tornat a escenificar i a l'Òpera de Hannover ha representat aquest any Cavalleria rusticana; fins i tot el 2004 va protagonitzar un enfrontament amb els hereus de Bertolt Brecht per una adaptació de La ópera de cuatro cuartos. Pròximament estrenarà a Stuttgart, i ja treballa amb una versió de La Bohème que també acollirà en no menys d'un any la Komische Oper de Berlín.
En aquest teatre hi estrena avui Madama Butterfly. El creador català va oferir ahir a Dussmann, la llibreria per excel·lència de Berlín, una xerrada sobre la seva nova producció. Bieito va reiterar que l'òpera pot acabar sent avorrida si no s'adapta al món actual. Si amb El rapte del Serrall la situació s'inspirava en l'esclavitud sexual que viuen moltes noies de l'Est d'Europa, Bieito utilitza ara l'obra de Puccini per abordar el turisme sexual al sud-est asiàtic. El llibret s'ha traduït a l'alemany i se n'ha modificat l'escenificació. La història ja no succeeix a finals del segle XIX i a la ciutat japonesa de Nagasaki, on, segons el text original de Puccini, una noia s'enamora i té un fill d'un oficial de marina dels EUA que la deixa tan aviat com pot. Ja no es tracta d'un melodrama, sinó d'una tragèdia. La geisha s'ha convertit en una prostituta d'un hotel de Tòquio que somia començar una nova vida al Primer Món.
L'obra té trets clau de l'estil de Bieito: assegura que és una aproximació a la realitat sense jutjar-la; l'estètica és kitsch, "inspirada en una setmana d'Orient d'uns centres comercials", segons diu, i als cantants els demana una interpretació al límit. La soprano Juliette Lee, la protagonista, ha hagut d'anar al gimnàs per suportar l'exercici que li exigeix el paper. Bieito també ha tornat a canviar el final de l'obra "per passar del melodrama a la tragèdia". L'original la presenta a ella com una heroïna perquè decideix suïcidar-se quan descobreix que Pinkerton s'ha casat amb una altra dona; la nova versió reflectirà, en canvi, "un ser desesperat".
Bieito va demanar al públic que no anés a veure la representació "com si fos una aberració per al seu gust", i va posar com a exemple d'altres interpretacions radicals dels clàssics Las meninas de Picasso. Els assistents escoltaven amb respecte i dosis d'humor, sobretot quan el moderador va recordar unes sonades declaracions recents de Bieito on aquest qualificava els alemanys de "grans organitzadors", perquè pel proper Mundial de Futbol s'instal·laran entorn als estadis unes barraques destinades a les prostitutes estrangeres que volen treballar durant l'esdeveniment. "Els alemanys són bons organitzadors. Els homes entren als estadis com bens i en surten com porcs", va arribar a dir Bieito. L'autor va reiterar que creia en el que havia declarat i va assegurar que mai actua per provocar i vendre.
Cristian Segura
Avui