Cerca de notícies

Enquesta

Bieito recrea el turisme sexual en una polèmica 'Madama Butterfly'

25/9/2005 |

 

El director català obre avui la temporada del Komische Oper de Berlín.

Està cansat que el seu nom s'associï a la paraula provocació. Li sembla avorrit que el persegueixi l'escàndol. "Sóc un home modern i només miro d'arribar a la gent d'una manera emocional", afirma Calixto Bieito. Aquesta nit, la Komische Oper de Berlín inaugura la temporada per segon any consecutiu amb un muntatge del director català; aquesta vegada, sobre l'òpera Madama Butterfly.

La vigília de l'estrena, Bieito va assistir a una xerrada col.loquial als cèntrics magatzems Dussman. L'interlocutor va començar fort i li va demanar que donés una mostra que no és cap monstre. Bieito va riure. "No ho entenc --va dir--. Ningú pensa que Scorsese sigui un mafiós per fer pel.lícules de màfia o que Picasso estigués tot el dia amb prostitutes perquè pintava dones despullades; tothom, però, creu que sóc el reflex de les meves obres". I és cert, però no ho pot evitar. A Alemanya el precedeix una fama de provocador que va tocar sostre amb el muntatge de l'any passat, El rapto en el serrallo. I després de veure l'assaig general de Madama Butterfly, no queda cap dubte que repetirà èxit i polèmica.

CANTADA EN ALEMANY
L'adaptació que ha fet de l'òpera de Puccini és impactant. Traslladada al context del turisme sexual actual, amb una estètica que defineix com una barreja entre un hotel de l'amor a Tòquio i la setmana d'orient d'uns famosos grans magatzems, i una Cho-Cho-San que perd la poca dignitat que li atorgava el muntatge clàssic, l'espectacle de Bieito narra els somnis d'una dona que aspira a deixar el tercer món. "Vol anar als Estats Units com sigui perquè creu que és un continent més just". El director va confessar que la seva intenció també és reflectir els somnis dels milions d'immigrants que intenten creuar les fronteres a la recerca de justícia. "No pretenc jutjar ningú. Em sembla malament que la gent se'n vagi a un país subdesenvolupat i es fiqui al llit amb un menor. A part d'això, no sé si el turisme sexual està bé o malament, només que és una cosa que està passant i em venia de gust explicar-ho. A més, l'obra va d'això, jo només la porto a escena adaptant-la al món d'avui".

La Madama Butterfly de Bieito es representa en alemany, com totes les obres de la Komische Oper, i segueix el llibret de la segona versió de Puccini. Segons el director, aquesta decisió la va prendre en col.laboració amb els músics perquè els semblava més compacta. Sobre l'elecció del títol, va dir: "En vam pensar uns quants i al final va sortir aquest. No sé, potser perquè el meu pare la cantava a la dutxa".

La desesperació absoluta d'una Cho-Cho-San abandonada la personifica la soprano Juliette Lee, la més aplaudida divendres després de l'assaig general. I el Pinkerton més lasciu i menys romàntic l'encarna el tenor americà Marc Seller. Sobre alguns canvis inesperats en la història, Bieito va aclarir: "És una tragèdia. Necessitava mostrar una dona des- esperada i no volia fer una heroïna, com s'ha fet tradicionalment".

I és que la Madama Butterfly de Bieto, amb escenografia del seu habitual Alfons Flores, és de tot menys tradicional. "Volia que la gent veiés Madama Butterfly per primera vegada. L'essència segueix sent-hi, és la música de l'òpera original". Per ell és clar que l'art radica a oferir alguna cosa nova i aplica un paral.lelisme amb Les Meninas de Picasso: "M'agradaria que la gent es parés a pensar per què no les va pintar igual que Velázquez i després recapacités sobre per què jo faig les coses així". Al final de la conversa, només va tenir una petició: "No intento crear dolor ni provocar, només que la gent vegi un espectacle i els faci pensar".

Paola Álvarez
El Periódico