Cerca de notícies

Enquesta

Desgranant Mozart. Entrevista a Pere-Albert Balcells

19/9/2005 |

 

Pere-Albert Balcells és un dels grans coneixedors de l’obra de Mozart a tots el nivells, tan musical com humà. Des de fa gairebé dues dècades realitza anualment un curs dedicat a la comprensió i divulgació de la figura del geni salzburguès a l’Estudi de Música Àngel Soler, a Barcelona, i hem considerat des de La Porta Clàssica que la coneixença per part dels nostres lectors de l’existència d’aquest curs únic, i diríem que referencial dins l’àmbit de l’ensenyament i l’anàlisi de la música, és cabdal.

Quan va sorgir el Curs Mozart?
Fa 18 o 19 anys, i en principi estava centrat exclusivament en la figura i l’obra de Mozart. Durant els primers anys vam veure les 5 grans òperes de Mozart, i les vam analitzar amb bastant detall. Després vam començar per la primera obra, el K1 i, a mesura que sorgien gèneres nous ens hi endinsàvem, agafant una obra com exemple de cadascun i analitzant-la. El curs es caracteritza precisament pel fet de no estar sotmès a cap calendari previ que ens obligui a adequar uns continguts a un temps determinat. Més aviat, el que fem és anar a la matèria i deixar-nos portar per ella. Cronològicament vam anar seguint l’obra de Mozart, i alhora anàvem obrint el ventall a d’altres compositors, prenent Mozart com a punt central per veure com un gènere en qüestió s’havia format, com havia arribat a Mozart i després com continuava fins a Beethoven.

I aquest any?
Aquest any, com l'any passat, hi haurà dos grups. Amb el primer (els dilluns de 15h a 16,30h) farem una anàlisi de La flauta màgica, tan des del punt de vista teatral o musical, com des de punt de vista de la simbologia maçònica. Aquesta simbologia és en bona part críptica, però les nombroses indicacions de la partitura que hi fan referència ens ofereixen una via per aproximar-nos a la insòlita síntesi que va crear Mozart entre el món de la iniciació maçònica i l'esperit màgic del conte de fades. El curs es completarà amb un estudi panoràmic de la resta de la seva obra maçònica.

Amb el segon grup (els dilluns de 19h a 18,30h) estudiarem “Così fan tutte”. En aquesta òpera Mozart va partir del que havia de ser una frívola comèdia sobre la inconstància femenina, i va acabar creant la seva al·legoria més penetrant i realista sobre la universal relativitat dels sentiments humans. I per fer-ho va esmolar més que mai la seva ploma de compositor dramaturg. “Così fan tutte” és l’òpera de Mozart en què la partitura filtra les paraules amb un grau més destil·lat de virtuosisme psicològic. Tal com farem amb La flauta màgica, també en aquest curs examinarem l’obra número per número amb la intenció de descobrir com la música crea les situacions dramàtiques, com entra en el rerafons mental i emocional dels personatges i com, sovint, suggereix fins i tot la gestualitat i el moviment escènic.

El treball d’audició es planteja en el pla de la percepció intuïtiva, de cara a potenciar la capacitat que té qualsevol oient d’entrar en els continguts expressius de la música. Les eines d’anàlisi formal i tonal s’expliquen a classe en la mesura que cal per facilitar aquesta finalitat.

Si entenem les òperes de Mozart podem entendre tota la seva música? Són les obres germinadores de tota la resta de la seva producció?
Podrem entendre’n bona part. Potser no tot, perquè cada gènere té les seves característiques, però alhora, subterràniament, hi ha alguns “conductes” que els relacionen tots amb tots. I dins d’aquesta relació, l’òpera hi té un paper central.

A quin ventall de públic està dirigit el curs?
És ampli. Des d’aquell que ve amb la partitura fins a algú sense coneixements musicals.

Com ha evolucionat la valoració del llegat mozartià al llarg del darrer segle?
Cap a finals del segle XX la seva figura va ser cada cop més valorada. Tot i que sempre ho havia estat, en comparació amb els grans romàntics se’l veia sovint com el nen petit dels compositors. La valoració de Mozart com a músic molt més profund ha anat apareixent al llarg de la segona meitat del segle XX, i sobretot a través del redescobriment de les seves òperes i de la inesgotable riquesa escènica, musical i humana que contenen. Tot això va culminar amb la celebració de l’any Mozart el 1991 i, prèviament, amb l’estrena de la pel•lícula “Amadeus”, que va marcar molt la percepció de la seva figura.

Fins a quin punt era distorsionada la imatge que es donava de Mozart en aquesta pel·lícula?
Crec que la pel·lícula s’ha de saber “llegir”. Si un veu la pel·lícula pensant que allí s’hi ofereix una imatge real de Mozart, la visió que en traurà resultarà distorsionada, per bé que no falsa. Per què? Doncs perquè l’esperit bufonesc va ser efectivament una cosa que va existir en ell d’una manera molt intensa. Però en la pel·lícula només es reflecteix aquest aspecte i no es mostra tot el que hi ha darrera d’això. El motiu per a aquesta omissió és ben exprés: la pel·lícula no pretén explicar com era Mozart, sinó que, ben al contrari, el que es proposa és portar a terme un treball de deformació psicològica. Vol mostrar com Mozart quedava deformat dins el cervell de Saleri. Com a treball de deformació està molt bé. Per exemple, la riallada aquella de Mozart és una gran troballa, perquè el que sentim no és la rialla de Mozart, sinó l’aspecte grotesc que prenia aquesta rialla quan ressonava dins el crani de Salieri. A més, l’ambientació general de la pel•lícula és pròpia d’una òpera bufa, i en aquest sentit és genuïnament mozartiana.

Parlem del llibre que vas publicar fa uns anys: l’Autoretrat de Mozart. En què et vas basar per construir-lo?
El llibre està basat en l’extensa correspondència de la família Mozart. Per tenir un retrat complet de la figura de Mozart, el més pertinent és llegir totes les cartes. El llibre intenta realitzar una ordenació i un resum comentat de tot aquest material perquè pugui ser més accessible.

Ens n’han arribat moltes, de cartes?
Mozart és un personatge que va viatjar molt, i s’havia de comunicar amb els seus familiars via epistolar. I sí, ens han arribat moltes d’aquestes cartes. La col·lecció completa publicada en alemany consta de set volums. Com dèiem, és interessant tenir accés a totes les cartes familiars, no tan sols a les que va escriure ell, ja que per entendre què hi ha veritablement darrera la seva figura, i per situar en el seu context les coses que diu, cal veure l’altra part de la correspondència, és a dir, les cartes del pare, la mare, la germana, els amics etc. El retrat de Mozart que sortia de tot això tenia tanta força, resultava tan sorprenent, que finalment em vaig decidir a fer un llibre sobre Mozart. Cosa que a priori podria semblar absurda, ja que n’hi han desenes de biografies. És per això que el llibre no està plantejat com una biografia cronològica, sinó com un retrat de caràcter orientat a proporcionar al lector un contacte directe amb el compositor, un contacte que li permeti palpar per si mateix aquesta figura humana tan inversemblant. Cada capítol està dedicat a un tret de caràcter diferent, però el resultat no és un “colage” de peces independents, sinó que cada capítol recull l'anterior i l’amplia amb noves facetes, de manera que el quadre resulti cada cop més complet. El darrer capítol està dedicat a la música. Mozart parlava poc de música, no teoritzava gaire sobre la seva activitat creativa, però hi ha tantes cartes, que les cites ocasionals en què parla de música acaben sent bastant nombroses, i permeten fer-se una idea sobre quin era el seu concepte de l’art musical.

Llegint el llibre, podem arribar establir una relació directa entre la seva dimensió humana i la seva música?
No podem establir aquesta relació entre la seva biografia i la seva música. Però sí, com dius, entre la seva dimensió humana i la seva música, que no és en absolut el mateix. Penso que haver tingut un contacte “directe” amb aquella persona permet que, després, quan escoltes una obra, hi puguis identificar una sèrie de dimensions que no percebries si no haguessis tingut aquella imatge prèvia. Aquesta és una de les finalitats del llibre, proposar una relació entre la dimensió humana del compositor i la seva música. Per exemple, tres dels capítols estan dedicats a la seva intensa necessitat afectiva, i aquest fons està latent tant en fragments de les seves obres més “bromistes”, com en les seves obres més serioses, en les quals s’expressen vivències anímiques més profundes.

Creus que les obres de Mozart que gaudeixen de major popularitat ajuden a proporcionar una imatge completa de la creació musical mozartiana, o més aviat contribueixen a amagar part d’aquesta creació?
Crec que, efectivament, amaguen bona part d’aquesta creació. En els primers anys del Curs Mozart, anys que vam dedicar a l’època d’infància i joventut a Salzburg, apareixien obres completament desconegudes, a les quals només vam poder accedir gràcies a les edicions discogràfiques completes del bicentenari. Davant d’aquestes obres, un se sent temptat a creure que Mozart no va passar en realitat per etapes formatives prèvies, sinó que el seu talent va manifestar-se amb la mateixa magnitud a totes les edats, tant pel que fa al domini tècnic de l’art compositiu, com pel que fa a la capacitat d’elevar-se a un àmbit expressiu de validesa universal.


Dades dels cursos:
Primer grup (“La flauta màgica”): els dilluns de 15h a 16,30h, d’octubre a juny.
Segon grup (“Così fan tutte”): els dilluns, de 19h a 20,30h, d’octubre a juny.

Lloc de celebració:
Estudi de Música Àngel Soler
C/ Aribau, 175, baixos.
Barcelona 08036
Tel. i Fax: 93 – 201 83 69
E-mail: emusic.as@wanadoo.es
Web: www.angelsoler.com

La Porta Clàssica