Cerca de notícies

Enquesta

Londres, capital cultural

3/9/2005 |

 

Tant bon punt un ciutadà de les nostres terres arriba a capital Britànica i es comença a bellugar per la ciutat, visita sales de concerts, conversa amb músics i llegeix la premsa, se n’adona que està en una ciutat on la programació artística i cultural hi abunda. Però al cap d’uns dies comença a ensumar-se que allà hi passa alguna cosa fora del normal. Es difícil i porta temps d’adonar-se de la magnitud cultural de Londres. És una ciutat on la cultura és respectada i cultivada, on s’entén que l’art no és una inversió deficitària sinó que és una inversió que aporta economia, turisme, prestigi, talent i dona un estil de vida digne i culte per els seus ciutadans. Tot i que sigui una ciutat cara, almenys per a un turista, la cultura és més barata que a Barcelona. Estem parlant d’una escala de valors diferent a la nostra.

Abans d’entrar en els punts, voldria posar sobre la taula el fet de que Londres té set milions d’habitants. Només un milió més que Catalunya. És un element a tenir en compte al llarg de la lectura. Veurem que la capital d’Anglaterra ha aplicat un seguit de polítiques per crear una base cultural sòlida i organitzada que ha resultat en una capital artística de projecció internacional. Aquesta base cultural es pot trobar en els programes educatius, en la programació artística, en les organitzacions creades en l’entorn musical i també en els mateixos ciutadans, que són qui apliquen aquestes mesures i que són respectuosos a l’art. És una base que no s’aconsegueix un dia per l’altre, necessita temps de maduresa i de recepció i comprensió social. A continuació exposo aquestes mesures aplicades, que seran desenvolupades una per una en propers articles.

Londres per a l’estudiant de música:
Un estudiant de música a Londres pot disposar d’una gran infrastructura i facilitats per a desenvolupar la seva educació musical en un ampli ventall de centres, de tots els graus d’educació, des d’infantil fins a doctoral. La ciutat disposa d’un alt nombre de prestigiosos centres d’educació musical que ofereixen una gran oferta educativa: interpretació, composició, direcció, tecnologia musical, producció... l’estudi de jazz al conservatori, que és una novetat a Barcelona, a Londres és la cosa més normal del món. Els centres educatius estan oberts a rebre noves tendències però alhora són pioners en currículum educatiu, cosa que els converteix en centres de referència mundial tant en el sentit escolar, és a dir, centres estrangers que prenen de referència els projectes educatius dels centres musicals de Londres, com en el sentit de centres prestigiosos d’estudi on estudiants de tot el món van a masteritzar-se en un àmbit concret. L’educació musical homòloga a la superior espanyola i els estudis postgraduats s’estudien en conservatoris però també en universitats, el què dota a la música d’un entorn d’investigació, desenvolupament i projecció científica.

Aquests conservatoris i universitats estan molt ben equipats en matèria de infraestructura i d’organització interna. Els centres tenen estudis de gravació i estudis de producció MIDI pels estudiants de composició i de producció, estudis que també serveixen per els estudiants d’altres matèries com ara interpretació i direcció. Els professors universitaris de música es passen moltes hores en el recinte universitari i part d’ells disposen de despatxos privats amb pianos. Això permet un contacte més ric i freqüent amb l’alumne. Tots els centres doten d’unes bones biblioteques, cosa que facilita l’educació de l’estudiant tant en el sentit econòmic com en el sentit creatiu i formatiu.

Tots els estudiants disposen del Carnet Internacional d’Estudiant. Amb aquest carnet els alumnes poden gaudir d’importants descomptes tant en la roba, material i altres articles de primera necessitat, com en àmbits de CDs, partitures i descomptes en concerts i abonaments, que són articles de primera necessitat per l’estudiant de música. Com s’entén que a Barcelona només hi hagi una institució que ofereixi descomptes per estudiants als concerts? L’ajut que significa aquest carnet és un ajut econòmic però també és una estimulació creativa.

Un altre servei molt apreciat per els londinencs són les biblioteques, que disposen d’un ampli fons de documents musicals, tant en llibres teòrics com en partitures. En moltes d’elles la sala de reserva és la mateixa sala de recerca. L’estudiant té un accés absolut a la sala i pot palpar i veure tots els llibres, i no els ha de demanar a distància com passa en la majoria de biblioteques riques en documents musicals de Catalunya. De totes maneres, la riquesa musical que algunes d’aquestes biblioteques catalanes és similar a la riquesa que tenen algunes de les biblioteques de barri de la capital Britànica.

Així doncs, un estudiant de música es troba en un entorn que l’ajuda en la seva educació. Un entorn ric en documents, infraestructura, talent i programes educatius, on a l’alumne se li dona força i se l’impulsa. Totes les facilitats son disponibles per a tots els estudiants cosa que no només ajuda en la formació de l’estudiant de música sinó que també en una formació més culta de la globalitat social.

Londres per a un professional de la música:
Partint de que la cultura gaudeix una posició primordial en la ciutat de Londres, és obvi que l’activitat professional és molt alta, tant en l’àmbit purament musical d’intèrprets i compositors, com en l’àmbit que l’envolta: ensenyament, companyies discogràfiques, sales de concert, gestores de drets d’autor, managers i programadors, agents, advocats, premsa, i tots els àmbits de manteniment que generen aquests camps. Darrera de tot el moviment musical, els sindicats especialitzats hi tenen molt pes.

El fet de que hi hagin tantes orquestres i que totes funcionin, tinguin una programació continua i rendeixin econòmicament vol dir que porten unes polítiques específiques, que es podrien classificar en: programació, preus, publicitat i nivell. Aquest últim és un element primordial però no més important que els altres. La programació és un punt bàsic. Les orquestres contemplen unes programacions que agraden al públic i que permeten generar diners. Disposant d’un fons econòmic es podran permetre repertoris no tant usuals i més elitistes però que no suposaran un dèficit per a l’orquestra. Per posar un parell d’exemples, la London Symphony Orchestra ha gravat bona part de les bandes sonores de Hollywood i el passat més de març va fer una gira celebrant el centenari de la Rolls-Royce. La sala Royal Albert Hall esporàdicament ofereix un concert de música simfònica (Classical Spectacular) amb focus i làsers, un atractiu afegit per al públic no habituat a la música clàssica, que pot gaudir d’una vetllada formidable. Aquestes són mesures que ajuden enormement en l’autosuficiència d’una orquestra simfònica i permeten una programació freqüent i variada. El preu del concert és un altre element d’especial atenció. Deixant estar els abonaments i descomptes per a estudiants, l’entrada és més econòmica que la d’un concert de Barcelona. El tiquet de l’entrada, però, no inclou el programa de mà, que es pot comprar a dins del recinte de la sala i que pot valer des de sis fins a quinze euros. Per una banda és una llàstima que en la compra del tiquet no s’hi inclogui un paperet esmentant el repertori i solistes, la raó d’aquest fet és que així s’asseguren que més gent comprarà el programa. Existeixen, però, maneres per suplir el programa de mà. Referent a la publicitat, la varietat de repertori ja representa una publicitat gratuïta, ja que interpreten música per a tots els gustos i el boca-a-boca entre els londinencs és més ampli que no pas si només interpreten música per a un sol gust. El fet d’aparèixer en crèdits de pel•lícules també els és de gran publicitat. De publicitat pagada se’n fa molta, tant en la premsa com en cartells publicitaris en el carrer. Aquestes són, vistes per sobre, polítiques molt interessants i efectives (si no ho fossin, la ciutat de Londres no seria reconeguda musicalment tal com ho és avui) que permeten l’activitat orquestral i musical diària i que donen peu a que un gran nombre d’orquestres de projecció mundial puguin ser rendibles tant econòmicament com musicalment.

Donat l’alt grau de formació musical que permet la ciutat de Londres i el focus musical que representa, s’ha de dir que la quantitat de músics en actiu és molt alt: la ciutat per si sola ja forma a molts músics i també n’atrau a molts altres. Per tant, fer-se un lloc en aquesta capital cultural és difícil, malgrat hi han més possibilitats. En relació als sous, un instrumentista de Londres, per les hores que treballa i el què cobra d’elles, cobra menys que un instrumentista de Barcelona. Les orquestres assagen molt freqüentment i requereixen, per la qualitat que demanen i els canvis periòdics de repertori, molta dedicació per part del músic. Els concerts de jazz també són menys pagats.

L’entorn musical està molt organitzat. La Musical Union és el sindicat general de músics intèrprets i cantants. La British Academy of Composers and Songwriters, la Composers’ Guild of Great Britain i l’Association of Professional Composers són els tres principals sindicats de compositors. Equity és un sindicat general d’arts. Aquests sindicats musicals, que només he esmentat els principals, no tenen tanta presència com els americans, però tenen un pes considerable. Existeixen varies associacions administratives i de suport per diferents àmbits musicals: la PRS (The Performing Rights Society) és la homòloga a la espanyola SGAE que administra els drets d’autor de les execucions musicals en viu o emeses als seus compositors afiliats. PCAM (Producers and Composers of Applied Music) és una agència administrativa de drets de la música aplicada en publicitat i altres medis que regula els preus i honoraris del compositor, així com també li dona suport legal. La Association of Professional Recording Services és una organització que defensa els drets de les empreses de gravació i aporta suport burocràtic i legal als seus membres. Existeixen moltes altres associacions i organitzacions que em reservo per parlar i aprofundir-hi en futurs articles.

En l’àmbit de promoció, existeixen nombroses companyies de mànagement per a músics i grups, i agències per a compositors. No cal dir que gràcies a la quantitat de músics, grups i sales que hi han a Londres el què els manca no és pas la feina. El Music Contractor és una persona que s’encarrega de proveir músics a les gravacions o execucions. Aquesta figura ens pot ajudar a comprendre la magnitud musical d’aquesta ciutat. És una figura impossible a Espanya, per què senzillament aquí hi sobraria. A Londres és un personatge primordial.

La música per a un ciutadà londinenc:
Com hem vist, l’habitant de Londres viu en un entorn ple de música i un entorn que li porta la música a les seves mans. Pot gaudir d’una programació diària de música clàssica, jazz, ballet, i altres músiques en les desenes de sales de concerts, gaudint de bones orquestres assequibles amb una programació molt interessant i variada tant en el sentit estilístic com interpretatiu. Per què a Barcelona no podem tenir un concert que interpreti Copland, Barber, Adams i Bernstein? Aquest va ser un concert ofert el passat Març al Royal Festival Hall. És un concert que no s’etiqueta d’espacial o inusual com s’hi etiquetaria a Espanya, que no programa música que no sigui de domini públic i menys si aquesta és de compositors que no trencaren la tonalitat. Els concerts londinencs estan plens de gent de tots els rangs socials i nivells econòmics.

Llegia al The Times un article sobre una sala d’òpera que s’han proposat que els seus concerts siguin més assequibles que un partit de futbol, i pretenen programar òperes no tant sentides com les de Verdi i Rossini i programar més música del segle XX. Això demostra clarament una perspectiva musical molt diferent a la nostra. Les sales londinenques tenen un objectiu obert, receptor i difusor del material musical per a tothom i per a tots els gustos. El seu lema podria ser “La música és per a la gent i el negoci per a nosaltres”. Si la música arriba a la ciutadania el seu negoci serà satisfactori, ja funcionarà per si sol.

A més, hi ha una gran oferta de concerts gratuïts i de qualitat. Es tracta de concerts promocionals d’intèrprets o grups amb poc reconeixement per a impulsar-los en el món professional, i de concerts subvencionats per organitzacions de caritat o eclesiàstiques.

No cal dir que tots els punts comentats al llarg de l’article corroboren a la prevenció de la pirateria. Bona part dels habitants de Londres no senten la necessitat de comprar productes artístics pirates, ja que poden disposar d’una cultura assequible i variada, i, gràcies a les polítiques impulsades per les organitzacions artístiques que influeixen tant des de l’educació escolàstica fins al dia a dia de la ciutat, els londinencs tenen sensibilitat envers l’entorn artístic.

Roger Julià Satorra
La Porta Clàssica