Cerca de notícies

Enquesta

Una veu generosa

2/9/2005 |

 

La veu fa la personalitat o és al revés? El dubte podria sorgir a l'escoltar les gravacions de Manuel Ausensi -sobretot el seu expansiu Fígaro d'El Barber de Sevilla, ple de tics que avui en dia es considerarien políticament incorrectes però que no deixen de ser exaltants per als amants de l'espectacle vocal- i al tenir ocasió de tractar amb ell, com vaig tenir el plaer de fer algun cop.

La veu rica, saborosa, ben timbrada es corresponia al mil·límetre amb un tarannà comunicatiu i alhora senzill, sense complicacions ni rebuscaments. Potser Ausensi no ha estat el baríton més refinat possible, fruit lògic d'altra banda d'una època en què els purismes estilístics eren menys constrenyidors. Però el seu cant generós era ideal per a un temps en què el cantant, en el món de l'òpera, encara era el rei absolut. Una generositat que abraçava també el seu suport a les noves generacions de cantants a través del concurs que porta el seu nom i pel qual han passat força valors ferms dels panorama líric actual.

Mentiria si digués que mai vaig sentir Manuel Ausensi en viu, com per inevitable qüestió d'edat seria lògic. En la memòria sonora sempre quedarà el deliciós Menta, farigola, ruda i romaní d'Eduard Toldrà, una propina habitual dels seus concerts i en la qual sempre afegia un petit sospir no previst a la partitura. Esclar que comptava amb el vistiplau del mateix i compositor vilanoví. L'ocasió era el concert d'homenatge al seu 75 aniversari al Palau de la Música, i un emocionat Ausensi va emocionar encara més el públic amb la seva dicció impecable, la seva línia immaculada, la naturalitat del seu fraseig, i la seducció d'un timbre que no havia perdut gaire la seva substància.

Presència regular al Liceu de Pàmies, Ausensi va destacar també en el camp de la sarsuela, amb nombroses gravacions que continuen sent referència en el gènere. Però posats a citar una gravació, se'ns perdonarà esmentar un exemple tant kitsch com entranyable, Old Man River, convenientment traduït com a Viejo Río, que Ausensi interpretava amb envejable rotunditat. Un detall més d'aquest magnífic artista que ha estat Manuel Ausensi a qui cal homenatjar amb el reconeixement i el carinyo que es mereix.

Xavier Cester
Avui