Cerca de notícies

Enquesta

Un festival de directors

30/8/2005 |

 

Comiat de Boulez, èxit de Thielemann i fracàs d'Oue en la cita wagneriana de Bayreuth.

Els directors d'orquestra del festival de Bayreuth, o almenys tres dels cinc que han portat la batuta, s'han alçat com els principals protagonistes, tot i que per motius ben diferents, d'aquesta edició del certamen wagnerià que diumenge va baixar el teló. Pierre Boulez, amb 80 anys, es va acomiadar; Christian Thielemann va confirmar la seva categoria com a director, i Eiji Oue va ser el gran fracassat.

Boulez es va tornar a enfrontar a Parsifal, l'òpera amb què va debutar al festival el 1966, i en la mateixa posada en escena polèmica de l'alemany Christoph Schligensief estrenada l'any passat. La mestria del director francès i l'orquestra del festival van aconseguir imposar-se al bombardeig d'imatges i moviment ideat per l'enfant terrible del teatre alemany.

Simultàniament, els cantants cantaven sobre una plataforma que girava, abarrotada de personatges, objectes, miniescenaris i pintades; al fons es projectaven imatges de vídeo, i per sobre de tot es passejaven altres imatges. Un excés de difícil digestió.

EL PRODIGI
Calia agrair a Jeffrey L. Buller, un professor que acompanyava un grup de l'Associació Wagneriana de Nova York, un consell impagable: "No ho intentin entendre tot. Sentin-ho al cor". El consell i la batuta de Boulez van fer el prodigi, perquè les veus tampoc van brillar excessivament. Pot semblar una heretgia establir una comparació entre Bayreuth i Barcelona, però Alfons Eberz (Parsifal), Robert Holl (Gurnemanz), Alexander Marco-Buhrmester (Amfortas) i Michelle de Young (Kundry) no van arribar a l'alçada de Plácido Domingo, Matti Salminen, Bo Skovhus i Violeta Urmana en el Parsifal del Liceu el febrer passat.

Al final de l'última representació, tot el públic es va posar dret per acomiadar molt calorosament Boulez, que ja no tornarà a Bayreuth. Els aplaudiments es van convertir en bronca quan Schligensief va sortir a saludar. De valor no n'hi falta.

A Wolfgang Wagner, nét del compositor i director del festival, no l'espanta portar al festival joves directors musicals i d'escena, no necessàriament especialitzats en Wagner. El mateix Boulez i Patrice Chéreau, que van firmar una cèlebre Tetralogia el 1976, tan trencadora que va canviar el públic del festival, ho demostren. Amb Schligensief no ha funcionat i aquest Parsifal, a diferència de les produccions de Bayreuth que acostumen a tenir cinc anys de vida, en tindrà només tres.

L'única nova producció de l'any, Tristany i Isolda, semblava destinada a ser l'altra cara de la moneda, amb una austera direcció escènica de Christopher Marthaler i la musical d'Eiji Oue, però no va aconseguir arrencar fins al punt que el director japonès no tornarà a Bayreuth l'any que ve per a la reposició. Ocuparà el seu lloc l'austríac Peter Schneider, un valor segur que aquest any dirigia Lohengrin.

Qui sí que tornarà i per la porta gran serà el jove Christian Thielemann, que va triomfar amb un impressionant Tannhäuser dirigit escènicament per Philippe Arlaud. L'últim dia, el públic entusiasta li va dedicar mitja hora d'aplaudiments que va compartir amb Stephen Gould (Tannhäuser), Ricarda Merbeth (Elisabeth), Judit Nemeth (Venus) i Roman Trekel, un Wolfram en estat de gràcia. Thielemann dirigirà l'any que ve la nova edició de L'anell del Nibelung.

CONCERT EN CLAU
En un dels dies de descans, l'orquestra i el cor del festival van anar al palau d'esports de Bayreuth per fer un concert benèfic. A més de Boulez, Schneider, Oue i Thielemann, també va compartir podi Marc Albrecht, que dirigia L'holandès errant.
Es va anunciar com un record a Cosima (esposa de Wagner), a Siegfried (el fill) i a Winifred (la nora del compositor), tots ells directors del festival en el seu moment, i va donar peu a diverses interpretacions, des d'una que va voler veure en l'enunciat una reivindicació de Winifred, la dona que no va renunciar mai a les seves idees nazis i que per això va ser apartada del Bayreuth de postguerra, fins a una altra que intuïa una preparació per a la successió del director Wolfgang, de 85 anys, en clau femenina (la seva segona esposa Gudrun, o la seva filla Katerina). El cert és que si es tractava d'homenatjar els directors anteriors, en faltava un, Wieland.

A més del festival al teatre del verd turó, Bayreuth ha acollit un festival de joves intèrprets on es va presentar La prohibició d'estimar, una de les primeres òperes de Wagner rarament representada.

Rosa Massagué
El Periódico