Cerca de notícies

Enquesta

Barenboim i els seus músics recolzen una Palestina lliure

22/8/2005 |

 

El director israelià i la West Eastern Divan van oferir un concert a Ramal.la.

"No sóc un polític. No tinc ambicions polítiques ni una solució per a aquest conflicte, però amb aquest projecte vull transmetre la idea que no hi haurà mai pau si no entenem la racionalitat de l'altre".

És una pena que el mestre israelià Daniel Barenboim no sigui polític, i és una pena que l'ONU, els EUA, la UE, Rússia i tots els que es dediquen, i sens dubte s'hi dedicaran en el futur, a construir impossibles plans de pau per a palestins i israelians no canviïn els seus fulls de ruta cap enlloc pel pentagrama de l'orquestra West Eastern Divan, que ahir va oferir un concert memorable a l'abarrotat Cultural Palace de Ramal.la per demanar la llibertat del poble palestí i en memòria d'Edward Said. Un dels moments més emotius de la vetllada el va protagonitzar la viuda del filòsof quan va reivindicar la necessitat de "conèixer el dolor de l'altre per fer possible la pau".

No va ser només que les peces de Mozart i Beethoven sonessin bé, ni tan sols que per una nit Ramal.la semblés una ciutat normal de qualsevol lloc del món, amfitriona d'un acte cultural de primera fila. Va ser que per primera vegada en molt temps hi va haver nois israelians a Ramal.la empunyant instruments musicals i no armes. Va ser que per a qualsevol sirià o libanès trepitjar Palestina és impossible, i ahir n'hi havia uns quants en escena. Va ser que músics israelians i de Síria, el Líban, Jordània, Egipte i Palestina, acompanyats per espanyols, van parlar el mateix idioma.

TROMPETISTA MILITAR
Va ser, en definitiva, gràcies a gent com Yuvel Saphiro, un trompetista israelià per a qui la nit d'ahir no va ser la seva primera actuació a Ramal.la. Fa dos anys, amb la banda musical de l'Exèrcit israelià, Shapiro va participar en la cerimònia d'un canvi de comandant a la base de Beit El, que està situada a prop de Ramal.la, en territori ocupat. Els seus enemics de llavors es van convertir ahir en el seu públic.

"Al principi estava una mica espantat de tornar a Ramal.la, però un cop entres dins amb un cotxe normal i com a civil ho veus tot des d'un punt de vista diferent", deia ahir Saphiro, en un clar exemple de la utilitat del projecte de Barenboim i el seu vell amic Said.

"Aquest projecte no és polític. L'orquestra no serveix per aconseguir la pau, sinó per aconseguir l'entesa entre palestins i israelians. Només si s'entén el dolor de l'altre es podrà solucionar aquest conflicte. Palestina necessita llibertat i tot el Pròxim Orient necessita llibertat", va dir Barenboim en una breu intervenció durant el concert.
No va ser el primer concert de Barenboim a Ramal.la, però sí la primera vegada que anava a la ciutat palestina amb la seva orquestra, un projecte de la Fundació Barenboim-Said. Per això, l'actuació d'ahir a la nit tenia una càrrega emotiva especial tant per al mestre com per als integrants d'aquesta orquestra fundada el 1999 i que està formada per 102 joves, 38 d'ells àrabs, 37 d'israelians i 24 d'espanyols. A la seva seu de Sevilla, el projecte combina l'estudi musical amb la pretensió de convertir-se, segons el mateix Barenboim, en "un fòrum en què gent tan dispar pugui expressar-se i aprendre la racionalitat de l'altre". No sempre és fàcil, admet el mestre, però, almenys, "tots els implicats, fins i tot els seus Governs, intenten fer el màxim perquè el projecte es pugui fer realitat".

El que sí que es va fer realitat ahir a la nit --en gran mesura gràcies al Govern espanyol, que va entregar passaports diplomàtics a tots els integrants de l'orquestra per facilitar la sempre difícil arribada a Palestina a través d'Israel-- va ser una mena de somni d'estiu a Ramal.la, un embruix pel qual els que van assistir al concert van tenir la sensació que la música és el mur més poderós contra el fanatisme i el totalitarisme de qualsevol color.

Això sí, després s'havia de tornar a casa, i qui més qui menys va haver de travessar punts de control militars, i altres van caminar a l'ombra del mur de ciment que separa Ramal.la de la resta de Palestina. Però tots ho van fer taral.lejant la Cinquena simfonia de Beethoven, que acabava de tocar la West Eastern Divan.

Joan Cañete Bayle
El Periódico