Cerca de notícies

Enquesta

Una 'Salomé' audaç impacta a Peralada

17/8/2005 |

 

La Salomé de Richard Strauss envelleix molt bé. Ja ha fet 100 anys i no li ha sortit ni una arruga. Al contrari. Segueix tan sensual i impetuosa com el primer dia, tal com es va encarregar de demostrar l'Òpera Nacional de Polònia dilluns a la nit al Festival Castell de Peralada. Un muntatge tan ambiciós com la mateixa protagonista va atraure un públic més entès i exigent que el d'altres vetllades.

Salomé, estrenada a Dresden (Alemanya) el 1905, narra la sort que va córrer Joan Baptista al negar-se a complaure sexualment la fillastra d'Herodes. La princesa, encarnada per la soprano finlandesa Eliana Lappalaien, aconsegueix que el rei (Pawel Wunder) li concedeixi un desig com a premi per ballar per a ell. La popular Dansa dels set vels es va transformar a Peralada (Alt Empordà) en un striptease amb plomes de cabaret i topless final.

A continuació, la protagonista li demana al seu padrastre el cap del Baptista --Jokanaan a l'obra-- en una safata de plata. Herodes li suplica que reconsideri la seva macabra petició i li ofereix infinitat de regals: joies, el vel sagrat del temple i fins i tot la meitat del seu regne. Però la tossuda i sàdica Salomé s'obceca i un botxí acaba decapitant el profeta. El monarca, horroritzat, ordena llavors a la guàrdia que liquidi la seva fillastra.

CARÍCIES LASCIVES
Però abans d'aquest desenllaç, els espectadors de Peralada van presenciar com Lappalaien --que representa aquesta funció des del 1996-- besava i acariciava lascivament el cap ensangonat de Jokanaan. "El misteri de l'amor és més gran que el misteri de la mort", va cantar la soprano preguntant-se per què el profeta s'havia resistit als seus encants quan tots els homes, inclòs el rei, la desitjaven.

Al públic li va agradar la interpretació de l'orquestra dirigida per Jacek Kaspszyk. No obstant, en alguns passatges la música tapava les veus dels cantants. L'escenografia i el vestuari combinaven elements de diferents èpoques: bastides metàl.liques i capes reials, dagues i talons d'agulla, i tot plegat amb certs aires bíblics.

L'Òpera Nacional de Polònia pretenia recuperar l'esperit transgressor i provocador de la partitura de Richard Strauss i del text d'Oscar Wilde en què es va inspirar el compositor. I, si ho hem de jutjar per la intensitat amb què Lappalaien i els seus companys de repartiment van abordar els seus papers, ho va aconseguir.

Cristina Buesa
El Periódico