Cerca de notícies

Enquesta

Una ambaixada cultural

4/8/2005 |

 

El Gran Teatre del Liceu triomfa en el seu debut al Festival de Savonlinna amb el muntatge de 'L'elisir d'amore'.

Amb la representació de 'L'elisir d'amore', de Donizetti, dimarts va començar la visita del Gran Teatre del Liceu al festival finlandès de Savonlinna.

El Liceu és el teatre convidat enguany pel principal festival d'òpera del nord d'Europa, que es fa a la idíl·lica ciutat finlandesa de Savonlinna, un dels centres comercials importants de les latituds prepolars, ja que va ser un port vinculat a la Lliga Hanseàtica que canalitzava grans cabals de riquesa. Amb trenta mil habitants, que tenen una estupenda qualitat de vida, voltada de boscos, amb els nuclis residencials escampats sobre un grapat d'illes, amb cases pintades de colors suaus, amb llum diürna des de les tres del matí, i uns cels que varien cada minut entre ruixats, insolacions sobtades i uns cúmuls de color d'antracita, a Savonlinna se la recorda sobre tot per la mastodòntica fortalesa medieval que és on es fa el cèlebre festival musical que s'ha centrat des del principi en les òperes i les estrenes de compositors locals. Tot un exemple.

Amb les tres impressionants torres que han sobreviscut als avatars de la història, el castell es configura al voltant d'un pati enorme on s'instal·la un amfiteatre cobert per a dues mil sis-centes persones amb un escenari llarguíssim i absurdament estret dominat per un pany de muralla descomunal, que tot sol ja constitueix tot un decorat.

El Liceu hi presenta la producció neorealista de L'elisir d'amore amb la imaginativa direcció escènica de Mario Gas recuperada fa poc a Barcelona en una llarga sèrie de funcions i que ja s'ha convertit en un clàssic del Gran Teatre. Savonlinna mostra des de sempre preferència per les òperes de Wagner i pels Verdis més foscos, i comparèixer-hi amb la música refrescant de Donizetti i amb una Nit espanyola bastida sobre les Goyescas de Granados i una segona part de sarsuela no deixava de ser un atreviment.

El Festival de Savonlinna té per costum convidar una companyia estrangera i pel seu escenari han desfilat el Marinskii de Sant Petersburg, el Colón de Buenos Aires i espectacles procedents de la Xina i el Japó, per a citar-ne alguns. L'any que ve ho farà el Comunale de Bolonya. La competència, doncs, existeix i és un honor figurar a la seva llista de preferències. I, ara per ara, L'elisir és el muntatge que millor permet definir el nivell musical i artístic del Liceu i copsar la finor del treball col·lectiu de què és capaç més enllà del reclam de repartiments estel·lars o l'espectacularitat d'uns decorats. Era una bona aposta i l'èxit de crítica i de públic han estat grans.

El Liceu ha deixat la millor de les targetes de visita possibles amb una orquestra que té un bon rendiment en la música romàntica, un cor -que el muntatge converteix en protagonista- que va meravellar tothom i uns solistes que anaven a totes. El director, Daniele Gallegari, es va mostrar molt meticulós en un esgotador assaig general que cercava el màxim nivell de tensió a l'escenari i a l'orquestra. Com a cantants i grans comediants van ser ovacionats Mariola Cantarero i Raúl Giménez i com a grans actors Paolo Rumetz i Víctor Torres.

Triomf de Cantarero
Cal dir que Cantarero es va posar el públic a la butxaca i que les ovacions més càlides van ser per a ella. No és gens estrany: més que per la qualitat diamantina i la potència de la veu, la tècnica i un instint còmic de primer ordre la situen en l'escola de la gran Supervia.

La visita del Liceu a Savonlinna, a més d'una operació de màrqueting més que rendible des del punt de vista internacional, ha estat una punta de llança cultural, ja que ha propiciat un seguit de seminaris, conferències, pel·lícules i degustacions que satisfan un interès real per la remota Espanya. I tot preparat amb encert. Només dos detalls: el col·loqui inicial es titulava Catalunya com a model de l'Europa de les regions, i la persona encarregada de la megafonia per fer els advertiments pertinents ho va voler fer en castellà i català, a més de en finès, anglès i alemany. I va assajar durant més d'una hora fins a obtenir una pronúncia més que correcta...

Xavier Casanoves Danés
Avui