Cerca de notícies

Enquesta

Jean Tubéry tria Torroella per dirigir per primer cop «L'Orfeu», de Monteverdi

4/8/2005 |

 

La soprano Núria Rial interpretarà Eurídice en el concert que tindrà lloc avui.

Després d'haver-lo interpretat en multitud d'ocasions, el corneta Jean Tubéry dirigirà aquesta nit per primer cop L'Orfeu , de Monteverdi, a l'església de Sant Genís de Torroella de Montgrí (22.30 h). L'òpera serà interpretada en versió concert per la formació instrumental La Fenice i el Cor de Cambra de Namur, mentre que la soprano Núria Rial assumirà el personatge d'Eurídice i el tenor Hans Jörg Mammel, el d'Orfeu. El Festival de Músiques de Torroella de Montgrí s'ha implicat en la producció d'aquest espectacle, una de les propostes més atractives de la seva 25a edició.

Fa dos anys, sota la direcció de Jean Tubéry, l'ensemble La Fenice i el Cor de Cambra de Namur van interpretar a l'església de Torroella les Vespro della Beata Virgine, de Claudio Monteverdi. Va ser una bella experiència musical que ha creat bones expectatives en relació amb el concert d'aquesta nit a Torroella en què Tubéry, excel·lent corneta i un dels grans especialistes actuals en la música barroca, dirigirà les mateixes formacions (amb la incorporació de dos solistes: la soprano catalana Núria Rial, una veu en alça, i el tenor alemany Hans Jörg Mammel) en la interpretació d'una altra obra fonamental de Monteverdi que, inspirada en el cèlebre mite d'Orfeu i Eurídice i estrenada a Màntua l'any 1607, és considerada una òpera fundacional: L'Orfeu, una síntesi de la música vocal profana de la seva època que, amb la revolució sonora aportada amb la quantitat d'instruments i la varietat dels seus timbres, va esdevenir una referència del teatre musical.

A partir de la interpretació de les Vespro, Tubéry va sentir el desig de dirigir L'Orfeu. «Són obres pròximes en la seva concepció musical i que es corresponen amb l'etapa de joventut de Monteverdi. Ho farem amb els mateixos instruments que les Vespro: Corneta, arpa, violins i trombons. En tot cas, ens va semblar que era una obra adient per celebrar en certa manera el quinzè aniversari de la fundació de l'ensemble La Fenice», explica Tubéry durant una pausa dels assajos de L'Orfeu que, des de diumenge, ha dirigit a Torroella de Montgrí.

Com ha fet amb altres temes del repertori barroc, Jean Tubéry aborda L'Orfeu després d'haver-la interpretat moltes vegades com a corneta. «He tingut la sort de fer aquesta obra amb diversos directors, que hi han expressat les seves personals i diferents concepcions. En la meva versió, que aprofita l'experiència com a cornetista dins de l'orquestra, crec que faig una mena de síntesi de les diverses concepcions. També neix del meu propi coneixement de la música italiana del XVII, que és la meva especialitat. I, de fet, d'una reflexió particular sobre Monteverdi», comenta el músic francès, que, entre altres destacats especialistes i recuperadors de la música antiga i barroca amb criteris historicistes, ha treballat amb directors com ara René Clemenic, René Jacobs i Jordi Savall.

Jean Tubéry, que reuneix a La Fenice destacats solistes amb els quals comparteix el respecte cap a les instrumentacions originals, hi afegeix que ha pensat la música del Barroc a partir de la seva especialització en l'instrument més simbòlic i preuat a la primera meitat del segle XVII, és a dir a l'època de Monteverdi, que va donar a la corneta un tractament específic i que, en les seves cartes, va parlar dels cornetes amb el mateix interès que dels cantants. Tubéry explica el perquè d'aquesta valoració de la corneta: «Als temps de Monteverdi, la veu humana esdevé el model a imitar per excel·lència. L'instrument ha de ser el mirall de la veu i es considera que la corneta és el que millor la reflecteix o més s'hi acosta. Junt amb la corneta, el violí també va esdevenint l'instrument privilegiat per expressar les emocions. De fet, del que es tractava era d'imitar la naturalesa. D'aquí, en una bella metàfora, de la corneta es deia que fa present com bufa el vent.»

Jean Tubéry hi afegeix que, en la seva interpretació de L'Orfeu, té present el simbolisme dels instruments en la mesura que fa clar el discurs del llibret, que va escriure Alessandro Striggio en una època de plena recuperació del mite en què Orfeu plora la mort d'Eurídice provocant la compassió dels déus, que permeten que baixi als inferns (amb la condició de no mirar enrere) per rescatar la seva estimada. «Els instruments acompanyen els personatges o els mons. Així, com a exemples, la corneta i el trombó s'associen als inferns, mentre que l'arpa simbolitza la presència d'Eurídice», explica Tubéry mentre remarca que del que es tracta és de fer arribar clarament l'obra i s'afanya a reprendre els assajos. El seu resultat podrà escoltar-se aquesta nit a Torroella.

Imma Merino
El Punt