Cerca de notícies

Enquesta

«...Amb trompes i violins» desenterra música catalana orquestral del segle XVIII

2/8/2005 |

 

Sor, Dur i Baguer són alguns dels set compositors recuperats per Joan Lluís Moraleda en aquest disc.

Al segle XVIII van gaudir de prestigi i les seves obres es programaven en concerts i altres esdeveniments socials. Avui, noms com Josep Duran, Domènec Terradellas i Carles Baguer gairebé no diuen res a ningú. Gràcies a la feina de Josep Dolcet i Joan Lluís Moraleda, els melòmans d'ara poden descobrir les partitures d'aquests músics caiguts en l'oblit en el CD ...Amb trompes i violins (Tritó). Impulsat per la Fundació Ernest Lluch, en el disc hi participen la Capella Bydgostiensis, de Polònia, i els oboistes Sebastián Gimeno i Manuel Angulo. Aquests dies, el conjunt presenta el seu treball en diversos concerts arreu de Catalunya.

«És un fet històric, hem exhumat unes obres adormides durant més de 200 anys», declara Joan Lluís Moraleda, impulsor del projecte. Mentre la música europea d'aquella època és ara coneguda i tocada arreu, la catalana es desconeix completament, malgrat la seva riquesa. «No són ni Haydn ni Mozart, però ens trobem amb compositors notables que van fer una tasca important.» ...Amb trompes i violins posa de manifest, sobretot, que «Catalunya no estava d'esquena a la resta d'Europa, sinó que compartia una mateixa inquietud musical».

El disc recull algunes de les obres més destacades de set compositors. Domènec Terradelles (Barcelona, 1711 - Roma, 1751) és el més antic i se situa entre el barroc tardà i el classicisme incipient. Es va formar a Nàpols i després es va traslladar a Roma, on va morir prematurament. Prolífic autor d'òperes, l'àlbum presenta l'obertura de Giuseppe riconosciuto (1736), la seva primera obra important que s'ha conservat a la biblioteca del bisbat de Münster (Westfàlia). Josep Duran (Cadaqués, 1736- 1802) es va formar a la capella del Palau de la Comptessa i sempre hi va estar vinculat, malgrat que també va anar a Nàpols per aprendre composició. Està considerat «un dels principals puntals de l'estil italià en l'àmbit hispànic». L'àlbum proposa escoltar-ne l'Obertura en fa major (1760), que s'ha conservat a l'arxiu de la parròquia de Santa Maria de Vilafranca del Penedès.

Dels germans Pla, Josep (1736-1802), Joan (1720-1773) i Manuel (¿-1757), tots tres compositors i oboistes, se n'interpreta el Concert per a dos oboès en re major (1754), L'obertura en fa major, V-1 (1757?) i l'Obertura en re major (1788). Aquests germans van recórrer Europa fent de músics cortesans i de gira. Carles Baguer (1768-1808) va seguir una carrera força diferent. Va desenvolupar l'activitat com a organista de la catedral a Barcelona i va compondre majoritàriament obres religioses. L'obra que recull el CD, Simfonia núm 2. en do menor (1804), respon a la seva creació simfònica, influenciada per Haydn, i que el va portar a compondre com a mínim dinou peces. Finalment, Ferran Sor (Barcelona, 1778 - París, 1839) és el compositor més modern dels representats. Va recórrer mig Europa com a concertista de guitarra i finalment va haver d'emigrar a París per motius polítics. La Capella Bydgostiensis en recupera la Simfonia núm. 3 en fa major (1804), una obra «entre el classicisme i el romanticisme beethovenià».

«No hi ha gaires cosa més a recuperar del XVIII», comenta Moraleda. El director d'orquestra, que ja ha recuperat dues òperes catalanes oblidades -Telemaco nell'isola di Calipso, de Sor, i la Tassarba, d'Enric Morera, estrenades els anys 1997 i 2000- està investigant ara la producció orquestral catalana del XIX. «És complicat perquè després d'incendis i guerres, molts documents s'han perdut. És com buscar una agulla en un paller.»

V. Gaillard
El Punt