Les incògnites de Bayreuth
24/7/2005 |
Un nou muntatge de 'Tristany i Isolda' inaugura demà el festival wagnerià per excel.lència.
El temple musical que Richard Wagner va aixecar per representar les seves obres a la petita i apartada ciutat bavaresa de Bayreuth obrirà novament les seves portes avui perquè disfrutin els afortunats pelegrins que participen com a espectadors en la litúrgia del festival wagnerià per excel.lència.
L'edició d'aquest any és un pont cap al futur. No es representa la tetralogia L'anell del Nibelung, a l'espera, l'any 2006, d'una nova i accidentada producció, però per sobre de tot pesa la gran incògnita de la successió del director del festival, Wolfgang Wagner, de 85 anys, nét del compositor, que l'ha dirigit amb mà de ferro des del 1951, primer amb el seu germà Wieland i en solitari des del 1967.
Tristany i Isolda, l'òpera que avui obre el festival, és l'única producció nova. El director musical és Eiji Oue, i el d'escena, Christoph Marthaler. Interpreten la parella protagonista Robert Dean Smith i Nina Stemme, que fa escassament dos mesos va causar una gran impressió al Liceu amb la seva poderosa Jenufa. Kwangchul Youn és el rei Marke, i Andreas Schmidt, Kurwenal. Seguirà Lohengrin, amb Peter Schneider a la batuta, Stefanos Lazaridis en la direcció escènica i Peter Seiffert i Petra-Maria Schnitzer com a Lohengrin i Elsa, respectivament.
UN AGITADOR ARTÍSTIC
La resta de la programació està formada per la producció estrenada el 2003 de L'holandès errant i Tannhäuser. Aquesta última, firmada per Philippe Arlaud, va ser estrenada l'any passat. Va confirmar Christian Thielemann com un dels grans directors d'orquestra del moment i va permetre descobrir un jove tenor nord- americà, Stephen Gould, en el paper protagonista, rol que repetirà en aquesta ocasió, així com Thielemann a la batuta.
Una menció a part mereix Parsifal, en un polèmic muntatge estrenat també el 2004 que va ser encarregat a Christoph Schlingensief (1960), director de cine, teatre i televisió. Es tracta d'un agitador artístic, amant de tot tipus d'experiments teatrals, que ha merescut els qualificatius d'"enfant terrible", "noi dolent" i "artista salvatge", entre altres epítets menys educats.
Un dels seus espectacles més coneguts va tenir per escenari els carrers de Viena, quan va col.locar un grup d'estrangers que havia sol.licitat asil a Àustria en un contenidor d'escombraries. Com si es tractés d'una versió de carrer de Gran hermano, els vianants havien de decidir qui es quedava i qui no.
El seu Parsifal, situat a l'Àfrica, va ser certament diferent i va provocar esbroncades però també aplaudiments. Pierre Boulez va dirigir l'any passat i repetirà ara. Curiosament, quan va dirigir per primera vegada a Bayreuth, el 1966, era considerat com un gran iconoclasta. Avui està reconegut com un dels grans intèrprets de Wagner.
Les grans novetats queden, doncs, per a la pròxima edició amb el nou Anell, amb una direcció escènica encarregada originalment el 2001 al director de cine danès Lars von Trier, que l'any passat va decidir renunciar al projecte. Després de diversos mesos de buit artístic, la direcció del festival ha encarregat la nova tetralogia al veterà dramaturg alemany Tankred Dorst, de 80 anys, que davant la dificultat de la tasca va declarar: "El meu avantatge és no haver de continuar la meva carrera com a director d'òpera".
ELS HEREUS
En la crisi desencadenada per la retirada de Von Trier i la que també es va originar l'any passat durant la preparació del polèmic Parsifal, una figura va emergir com la possible successora de Wolfgang Wagner en la direcció del festival, que per una altra part sempre ha quedat en família. Es tracta de la jove Katharina, de 27 anys, filla del director i de qui va ser la seva secretària Gudrun Mack. Però no és l'única aspirant. També hi ha Eva, filla del primer matrimoni de Wolfgang, i Nike, filla de Wieland, l'altre nét del compositor. En realitat, els Wagner de la quarta generació són una dotzena.
Rosa Massagué
El Periódico