Cerca de notícies

Enquesta

Nikolaus Harnoncourt torna al Concert de Cap d'Any

31/12/2002 |

 

El director inclou obres de Brahms i Weber al programa.

Va obrir musicalment el nou mil·lenni que, com és ben sabut, va arrencar l'1 de gener del 2001. L'1 de gener del 2003 el seu estil anticonvencional torna al concert més famós
del món.

El director confessa que el gust per la dansa li ve de família: «La meva mare era famosa per com ballava les 'czardas'»



Nikolaus Harnoncourt no és un director que es deixi encotillar pel pes de les tradicions. La seva carrera així ho certifica i el mateix esperit inquisitiu que informa el seu pas pel repertori barroc i clàssic al capdavant del Concentus Musicus Wien també s'ha notat en les seves incursions en el gran repertori del segle XIX, des de les simfonies de Beethoven fins a l'Aida de Verdi. Formacions joves com l'Orquestra de Cambra d'Europa s'han plegat a la seva idisincràtica i anticonvencional visió de la música, però també conjunts amb un fort pes de la història a les seves espatlles, com les filharmòniques de Berlín i Viena o el Concertgebouw d'Amsterdam han variat els seus plantejaments habituals quan Harnoncourt hi és al davant.


Picar o no picar
El Concert d'Any Nou del 2001 tampoc va ser una excepció i, per a sorpresa de tothom, Harnoncourt va recuperar la versió original de la popular Marxa Radetzky de Johann Strauss pare, menys aparatosa i, sobretot, sense l'afegit que any rere any pateix la peça: la picada de mans més o menys acompassada que el públic que ha tingut la sort (i els diners) d'aconseguir una localitat protagonitza durant la festa. Però fins i tot algú tan iconoclasta com Harnoncourt té els seus límits (o el seu raconet tendre) i, com no podia ser d'altra manera, al final del concert la Marxa Radetzky va sonar com cal, amb la picada de mans del respectable.
Harnoncourt torna el dia 1 de gener a la Sala Daurada de la Musikverein de la capital austríaca per protagonitzar, amb la Filharmònica de Viena, el concert més famós del món. I ho fa no tant amb ganes de revolucionar el panorama com d'enriquir-lo amb les seves lúcides interpretacions. D'entrada, el repertori inclou algunes novetats en el Conecrt de Cap d'Any.
A més de l'habitual dosi de valsos, polques i marxes de la família Strauss, Harnoncourt també dirigirà dues Danses hongareses, de Brahms, i la Invitació a la dansa, de Weber, en la brillant orquestració de Berlioz. "És la primera introducció oficial del vals en la música simfònica", comenta Harnoncourt. El director confessa que el gust per la dansa és una cosa que li ve de família: "La meva mare era famosa per com ballava les czardas", mentre que el seu pare, amic d'un dels reis de l'opereta, Franz Lehár, coneixia bé les danses txeques. És aquest interès pel folklore el que explica també la presència de les peces de Brahms, un compositor que, per acabar d'arrodonir-ho, admirava enormement Johann Strauss.
I és que el contacte que Harnoncourt ha tingut amb diversos tipus de música folklòrica aliada amb formes clàssiques ha influït en l'acostament al seu segon Concert de Cap d'Any. "Conec i sento més aquesta música. Però vaig quedar molt content del darrer concert, així que no cal que variï el meu enfocament".


El retorn del segell
Tot i que, a l'hora de dirigir la música de la famosa nissaga, Harnoncourt comenta que la seva principal inspiració és la partitura, admet que hi ha dos directors del passat dels quals admira les seves lectures straussianes: Clemenss Krauss, amb qui va treballar mentre era cellista de la Simfònica de Viena, i Robert Stolz, que va arribar a conèixer personalment Johann Strauss.
Després de deu anys d'absència, Deutsche Grammophon torna a editar el Concert d'Any Nou (l'anterior sessió amb Harnoncourt va ser publicada per Teldec), i el segell groc ja anuncia per al 7 de gener l'aparició d'un doble cedé que inclourà les peces del programa. Com el Vals del deliri, de Josef Strauss, un compositor que "pensava més en sons, pintava com Turner, mentre que Johann ho feia com Friedrich". Però aquest darrer segueix sent el veritable emperador del vals, i fins a 14 obres seves podran ser escoltades en el concert. Naturalment, amb El Danubi blau fent de pròleg a una nova sessió de picada de mans del públic.

Avui