Núria Espert recupera la seva 'Turandot' suïcida
21/7/2005 |
L'actriu reposa la seva producció de l'òpera de Puccini que va servir per reinaugurar el 1999 el Gran Teatre del Liceu.
Va ser la primera òpera que es va presentar al Liceu després de la reconstrucció del teatre, el 7 d'octubre del 1999. Aquest vespre 'Turandot' torna a la Rambla amb el muntatge de Núria Espert.
"És la mateixa producció, el mateix decorat, el mateix i meravellós vestuari" de la reinauguració del teatre, confirma l'actriu i directora catalana. En definitiva, un muntatge "completament pensat i decidit per a aquella nit especial". Quan se li va demanar fer aquesta producció, Espert va sentir que li tocava "el millor dels premis; era com si m'ho demanés la ciutat".
El que tampoc canvia és la principal aportació dramatúrgica d'Espert a l'òpera de Puccini, el suïcidi final de Turandot, en lloc del final feliç previst. "Aquesta convicció estava dins meu abans de pensar que mai dirigiria Turandot", diu convençuda la directora. "Aquest final sempre m'ha creat malestar. ¿Com era possible que una obra mestra d'un compositor que cuidava la teatralitat dels personatges tingués un final feliç com aquell?" Esclar que per a Espert el suïcidi de la protagonista també es pot entendre com un final feliç: "Descobreix l'amor i dóna la vida per amor. El cor de Turandot té una duresa més monolítica que el de Medea, no sent cap penediment, per això el descobriment de l'amor la du per un camí diferent" que el d'una vida conjugal convencional al costat del príncep Calaf. El que ha fet Espert és "buscar una manera per solucionar un final absurd sense trair la música ni les paraules".
Esclar que la música sí que canviarà respecte del 1999. En aquella ocasió, Bertrand de Billy va optar per fer una síntesi dels dos finals escrits per Franco Alfano (Puccini va morir abans d'acabar la partitura). En les noves funcions s'opta per la conclusió, més curta, tradicional. "Va ser un problema per als cantants aprendre música nova. Es va lluitar moltíssim però no vam aconseguir els resultats que esperàvem", argumenta Espert.
Tres repartiments
El principal canvi, tanmateix, és la presència de tres repartiments, tots diferents als del muntatge original. Turandot comptarà amb direcció musical de Giuliano Carella i les veus de Luana De Vol (que no només debuta al Liceu, sinó també en el paper titular), Alessandra Marc i Anna Shafajinskaia com a Turandot, Franco Farina, Richard Margison i Vladimir Galouzine com a Calaf, i Barbara Frittoli, Cecilia Costea i Ángeles Blancas com a Liù. En total, es faran fins al 30 de juliol vuit funcions fora d'abonament, per a les quals encara hi ha entrades disponibles, segons la direcció del teatre.
Als darrers anys, Núria Espert ha anat deixant de banda la seva faceta de directora d'òpera -el darrer exemple, Tosca al Real-, perquè "tinc moltes ganes d'actuar. Quan vaig començar a dirigir òpera, era un món desconegut. L'èxit em va allunyar de la interpretació gairebé 14 anys. Vaig acabar molt cansada perquè és una feina molt solitària".
En tot cas, l'actriu destaca la feina amb uns cantants que, en general, són conscients "que milloren les seves carreres quan són dirigits per algú que els ajuda". Esclar que sempre hi ha el tema espinós dels físics, no sempre adients, per a segons quins rols: "Ningú entendria que una soprano amb una veu determinada cantés tots els papers, però quan això ho passes al pla físic, sembla una heretgia. Amb les excepcions que ho justifiquen, és millor per a l'espectacle que el físic del rol sigui creïble".
Núria Espert continua ben implicada en La Celestina que va dirigir Robert Lepage, amb el qual farà una gira internacional de més d'un any a partir del novembre. Després, té sobre la taula una nova col·laboració amb el director canadenc, encara per concretar. I l'òpera? "Hi tornaré quan hi hagi una cosa a la qual no pugui dir que no".
Xavier Cester
Avui