Cerca de notícies

Enquesta

Jansons: A la Filharmònica de Berlín el director només guia

8/5/2003 |

 

La llegendària Orquestra Filharmònica de Berlín, dirigida per Mariss Jansons (Riga, 1943), actua aquesta nit al Palau de la Música interpretant la Segona simfonia de Beethoven i la Simfonia del nou món de Dvorák. "Són peces que sempre connectaran amb el públic perquè són magnífiques i expressen sentiments universals", destaca Jansons, que manté una estreta relació amb la centenària formació berlinesa que, entre altres, ha tingut com a titulars Fürtwängler, Karajan i Abbado --que la va dirigir en l'última visita que va fer al Palau el 1997-- abans de l'arribada del seu actual director, Simon Rattle.
"Per dirigir una orquestra és necessari mereixe'n el respecte. Això només s'aconsegueix si ets honest, tens les idees clares i treballes molt. No hi ha truc possible", diu Jansons, que va aprendre l'ofici amb Karajan.
La seva relació amb la Filharmònica de Berlín es remunta als anys 70. "Hi mantinc un contacte estret, els dirigeixo amb regularitat i en conec bé els músics", afirma respecte de la formació considerada la millor del món. "A la Filharmònica de Berlín el director només guia, perquè els músics són molt bons i només necessiten algú que els uneixi en la música".
El mestre letó, que ha treballat amb totes les grans orquestres, es nega a comparar aquesta formació amb la Filharmònica d'Oslo, que va dirigir durant 23 anys, i amb la Simfònica de Pittsburgh, de la qual deixarà de ser titular a final del 2004 per centrar el gruix de la seva activitat a Europa.

MUNIC I AMSTERDAM

A partir del setembre serà titular de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera a Munic i el 2004 també ho serà de la Royal Concertgebouw d'Amsterdam. "A Holanda tornaré a fer òpera el 2006", explica el mestre, que va patir un atac de cor fa més de cinc anys, dirigint La bohème.
Jansons, que va heretar la passió per la música del seu pare, el també director Arvid Janson, va muntar la seva pròpia orquestra a casa quan només tenia 3 anys. "Organitzava les joguines com si fossin els músics i m'hi posava davant movent els braços", recorda. "Vaig estudiar molt per formar-me: violó, viola i piano, a part de la formació com a director. L'exemple del pare em motivava i alhora em feia respecte". Tot i dominar diversos instruments no és partidari d'interpretar i dirigir alhora com fan Barenboim i Maazel. "No crec que sigui bo", diu sense més explicacions.

Marta Casado
El Periódico