ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

El Liceu tanca portes un mes per preparar 'L'anell dels Nibelungs'

29/4/2003 |

 

Els assajos de la 'Tetralogia' i la instal·lació de nova maquinària escènica causen l'aturada.

Avui el Liceu ofereix la darrera funció d''Orfeo ed Euridice'. Un cop s'abaixi el teló, l'òpera no tornarà al teatre de la Rambla fins al 26 de maig.

"Hem preferit fer la 'Tetralogia' dividida en dues temporades, perquè així tots els abonats la puguin veure sencera", explica Matabosch



Aquesta és la data de l'estrena de L'or del Rin, el pròleg de L'anell dels Nibelungs, de Richard Wagner. Tres dies després, el 29, serà el torn de La valquíria, la primera jornada de la Tetralogia, l'opus magnum del compositor alemany que el Liceu completarà durant la temporada 2003-04 amb les dues darreres parts, Siegfried i El capvespre dels déus.
Això no vol dir que l'activitat liceista s'aturi. Al Romea es desenvolupen des de la setmana passada les funcions escolars d'El Superbarber de Sevilla, mentre que al teatre Lliure es respresentarà a partir del 19 de maig L'occasione fa il ladro,de Rossini. A més, el 25 de maig hi ha previst el recital d'Inga Nielsen i Robert Hale al teatre de la Rambla. En tot cas, durant gairebé un mes, i en plena temporada, el Liceu tanca les portes de la seva sala gran, si bé Joan Matabosch, director artístic del teatre, recorda l'espectacular augment de l'activitat que ha experimentat el coliseu després de la seva reobertura.
Com explica Marabosch a l'AVUI, aquesta aturada es deu, per una banda, a raons organitzatives. Es tracta de preparar no una, sinó dues òperes que s'han d'estrenar en molt poc espai de temps de diferència, cosa que implica un període d'assajos més llarg. "L'anell és una de les obres més complexes per a l'orquestra. Ja s'han fet lectures parcials de L'or del Rin i de La valquíria, i en aquest període es faran cinc lectures de cada obra, que és el normal".
A l'hora de programar les diferents representacions (9 per a L'or, 10 per a La valquíria), el Liceu ha tingut en compte que els diferents torns d'abonament "puguin veure els dos títols per ordre i amb pocs dies de distància". En la temporada vinent, la pausa serà una mica menor, entre el 20 d'abril del 2004, darrera actuació de l'English National Ballet, i el 16 de maig, primera funció de Siegfried. El nombre de prestacions demanades a l'orquestra serà el mateix, "però hi ha més dies de separació entre les funcions de Siegfried i les del Capvespre", que arrencaran el 23 de maig. El muntatge de les quatre obres és el procedent de la Staatsoper de Berlín, amb direcció escènica de Harry Kupfer.


Nou equipament escènic
"El projecte inicial era fer L'anell sencer, les quatre òperes seguides", continua Matabosch, "però era impossible presentar nou cicles sencers, això hipotecaria mitja temporada". El director artístic del teatre admet que es podien haver fet 3 o 4 cicles íntegres, però "donat l'augment d'abonats que hem tingut, hem cregut més aconsellable fer la Tetralogia dividida en dues temporades, perquè així tots els torns d'abonament la puguin veure sencera. El que perdem per una banda, ho guanyem per l'altra".
Hi ha un altre motiu per a l'aturada de funcions al teatre, "la instal·lacció d'un element a l'escenari que es va deixar per després de la reconstrucció". Es tracta de dos ponts de 14 metres d'ample, 4,5 de fondària i 9,5 d'alt, fets amb una combinació de ferro i acer, una estructura que pot "suportar fins a 6.000 kilos de pes, a raó de 500 kilos per metre quadrat". Matabosch remarca que aquest nou equipament, que construeix la casa Thyssen, no forma part específicament del decorat de L'anell, però s'utilitza a totes les parts que integren la Tetralogia, excepte a La valquíria. La nova estructura "permet que un decorat aparegui des de sota l'escenari durant la funció. Es tracta d'un element de modernització de l'escenari que permet aconseguir efectes espectaculars que es poden aplicar en altres títols", afegeix Matabosch.

Xavier Cester
Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet