Cerca de notícies

Enquesta

Carles Santos presenta 'No al no' al Lliure

27/4/2003 |

 

Les maratonianes obres per a piano sol són un gènere que, de tant en tant, aborda Carles Santos. El seu mètode de composició consisteix a memoritzar-les quan va construint els diferents temes, de manera que, seguint una mena de guió general, pot adaptar aquestes obres a cadascun dels seus recitals, fent impossible així que n'existeixi una versió de referència. No al no, que des de demà fins al 5 de maig es pot escoltar al Teatre Lliure, segueix en la tradició formal d'altres importants obres per a piano com Codi o estigma? El músic de Vinaròs normalment integra diferents llenguatges musicals en el seu discurs pianístic, llenguatges que van del tonalisme clàssic a l'atonalisme dodecafònic, passant pels perfums impressionistes i seqüències repetitives. Tot això ho fa per buscar una expressivitat absoluta. En aquesta ocasió fa especial atenció a les avantguardes postweberianes i a aquell apartat que representen les nascudes als EUA, algunes de les quals marquen els seus inicis com a director del Grup Instrumental Català. Amb No al no, Santos integra recursos tècnics com l'experimentació tímbrica i la indeterminació, propostes de les anomenades avantguardes experimentals, com a manera de reivindicar la seva normalització en l'àmbit pianístic.

Avui