Cerca de notícies

Enquesta

La Generala, una divertida opereta d'Amadeu Vives

26/4/2003 |

 

DIRECTOR: Paco Mir
TEATRE: Victòria
ESTRENA: 16 d'abril del 2003

El primer que ha fet Paco Mir amb La Generala, d'Amadeo Vives, és dignificar el gènere de la sarsuela, en aquest cas molt pròxim a l'opereta. L'espectacle del Victòria busca l'entreteniment a partir d'una música enganxosa tocada en directe, una interpretació d'un nivell mitjà-alt detallista, i una presentació de bon gust.
La cosa funciona. Hi ha alguns referents clars, com el ritme i el punt de mira col.locat en el film dels Marx Sopa d'ànec i també aquella suma de gags, gestos i maneres que formen part del llenguatge habitual de Tricicle, del qual forma part Mir. El seu muntatge busca el somriure i la rialla de l'espectador, a qui fa entrar de manera natural en una divertida història de monarquies destronades, reis que busquen un casament de conveniència, amors contrariats, embolics i desenllaços. I, per descomptat, amb final feliç.
L'atractiu d'aquesta producció de La Generala (estrenada el 1912 i no gaire representada) és que està pensada per atraure tant el públic de sarsuela com el més afí a Tricicle, coproductor, juntament amb Tres per Tres, del muntatge. La ironia i el bon humor s'apoderen de l'escenari en què Mir ha introduït alguns canvis respecte a l'obra original, en benefici de l'espectacle. El principal és una escena situada en un cabaret parisenc, brillant, amb músiques d'altres sarsueles i que resulta idònia per a l'obra.
Una formació de set músics (piano i direcció de Pep Pladellorens) i 17 actors resolen amb solvència els reptes de l'obra, que compta amb una coreografia de Rosa Maria Grau i un esplèndid vestuari d'Anna Güell. Excel.lents treballs del tenor Antoni Comas, la soprano Alicia Ferrer i els barítons Xavier Ribera-Vall i Josep Maria Gimeno, aquest últim recuperat com l'excel.lent actor còmic que és. Mir ha sabut equilibrar el cant i la interpretació, una cosa que el públic agraeix. La Generala és un entreteniment fresc, divertit, atractiu i servit a bon ritme per al públic actual.

Gonzalo Pérez de Olaguer
El Periódico