Cerca de notícies

Enquesta

Una conversa amb el violinista Jesús Ángel León

11/6/2005 |

 

Deixant a part l’Àngel, el Concert de Violí i Orquestra d’Alban Berg (1935) ha quedat per a la memòria?*
Absolutament. Crec que és un clàssic indiscutible. Qualsevol violinista que s’apreciï ha tingut contacte amb aquesta obra. Jo mateix l’he tingut, no amb concert però naturalment és un obra que he estudiat.

Quines obres per a violí sol del repertori actual destacaries?
Sempre tendeixo a citar als compositors espanyols i com la meva formació com a músic va ser a Catalunya, encara recordo les classes d’estètica i història de la música del mestre Josep Soler, sempre destaco els compositors catalans, m’agrada molt la Sonata per a violí sol de Joaquim Homs, el Capricho de Rodolfo Halffter d’un estil totalment diferent i em sembla una gran obra i una peça que per a mi va esdevenir una veritable troballa del que fou el meu mestre Xavier Turull i es tracta de La Trama Dotze per Dotze.

Creus que el violí és l’instrument més gran (i no de volum)?
No se si el més gran, però tant el violí com el violoncel son els més propers a la veu humana que per a mi és l’instrument més perfecte.

Un disc important en la teva vida.
Fou una antologia de la Música Catalana que gravà Xavier Turull i l’Àngel Soler. Justament en aquest disc és podia trobar la Sonata d’Homs també una peça d’en Narcís Bonet i les Invencions de Manuel Valls que jo mateix acabo de gravar per a la Fundació Coca Cola. Era un disc que jo recordo amb molta estima i penso que fou un treball magnífic i que algun dia s’hauria de pensar en reeditar-la, fou una gravació on vaig entrar en contacte quan tenia vint anys.

Un llibre.
“Ficciones” de Borges.

Un violinista.
Menuhin.

Una obra de cambra.
Els últims Quartets de Corda de Beethoven.

Quin compositor va treure-li el millor partit al violí tant clàssic com contemporani?
Dins de la literatura clàssica i romàntica per a violí serien els gran concerts violinístics com el de Beethoven, Tchaikovski, Brahms i de música de cambra per damunt de tot dues sonates la Sonata de Cèsar Frank i la Sonata Kreuzer de Beethoven i dins del que seria el segle XX personalment m’encanta el concert de violí de Stravinski el d’Alban Berg i dins la literatura espanyola el Concert de Rodolfo Halffter que és un dels millors concerts espanyols per a violí i orquestra que s’han escrit.

Parla’m sobre “Mecánica del olvido”.
És un concert dedicat a mi mateix i escrit per Pablo Rivière un compositor molt amic meu des de fa vint anys, varem compartir junts els orígens del Festival d’Alacant moltes experiències musicals en orquestra en quartet de corda i hem passat moltes hores parlant sobre música és creà un vincle fortíssim i aquest concert és un testimoni d’aquesta amistat, per altra banda la manifestació d’un geni creador que poc a poc s’hauria d’anar tenint en comte.

Amb quins altres compositors actuals has tingut contacte?
En el meu últim disc que gravat obres d’Antón García Abril la seva Sonata de Siena (1955) que encara no estava gravada. Una obra de José Luis Turina (1991) les Variaciones y Tema sobre el tema “Ah, vous dirai-je, maman!” de Mozart és una obra molt interessant, és tracta d´ una espècie de laberint de variacions sobre unes altres variacions seguides del tema final una mena d’hipòtesi de la qual s’extreu una conclusió. El tema.
Una obra molt ben construïda i per mi una de les peces més importants per a violí i piano que s’han escrit últimament. He tornat a gravar les Invencions (1957) de Manuel Valls, les Tres Policromías (1994) de Xavier Montsalvatge i he estat el primer violinista espanyol que interpretà el Concierto núm. 1 de Cristóbal Halffter dirigint el mateix compositor a l’Orquestra de Castella i Lleó. És a dir el meu compromís amb la música contemporània és bastant evident, no?

En quin període et sents més còmode?
A mi m’interessa especialment l’actual. El pròxim disc que sortirà estarà integrat per Els Sis Sonets d’Eduard Toldrà, La Suite Popular Española del Falla i la Sonata núm. 1 de Joaquín Turina (Verso VRS 2018) (veure comentari del CD). Sobre tot és el ferm compromís adquirit amb la creació contemporània.

Llavors Berio o Tchaikovski?
Avui per avui ens divertiríem més amb Berio que amb Tchaikovski sens dubte. És un espècie de petita contribució a l’"agornamento". Això de sempre estar tocant música de autors morts és una cosa pròpia dels nostres dies, abans aquest fenomen no passava ja que el normal és estrenar les obres dels compositors que estant escrivint actualment. Ser representats i col·laboradors de la nostra contemporaneïtat musical, crec que és una obligació.

* Justament aquest concert es va estrenar a Barcelona l’any 1936 sota la direcció de Hermann Scherchen i Louis Krasner com a violí solista.

Joan Pere Gil Bonfill
La Porta Clàssica