Mor la veu rebel de Nina Simone
22/4/2003 |
Coneguda mundialment per la cançó 'My Baby Just Cares for Me', era una activa militant dels drets dels afroamericans.
Nina Simone, una de les cantants de jazz, 'soul' i 'gospel' més conegudes del món, va morir ahir als setanta anys al seu domicili de Carri-lo-Roet, a la Provença.
N ina Simone no solament era coneguda per les seves magistrals interpretacions de cançons de diferents gèneres i les balades de George Gershwin, sinó per la seva activitat en favor dels drets dels negres. Nina Simone era una reconeguda cantant internacional de jazz, soul i gospel que va tornar a viure una nova etapa de glòria a finals dels vuitanta i principis del noranta amb la seva intepretació de My Baby Just Cares for Me.
Simone, nascuda a la localitat de Tryron, a la segregacionista Carolina del Nord (Estats Units) vivia a França des de feia vuit anys. El seu primer any de fama va arribar el 1959, amb la interpretació de la cançó de Gershwin I Love You Porgy. Al seu repertori també hi havia cançons de dimensió social, com ara Mississippi Goddam. Aquesta cançó la va compondre per denunciar la mort de quatre nens negres al ser atacada la seva escola de Birmingham, a Alabama.
Altres cançons que li van donar fama mundial van ser la seva versió de I Put a Spell on You, que també va donar títol a la seva biografia publicada el 1989.
Racisme
Nascuda en una família humil de vuit germans (ella era la sisena), Nina Simone va demostrar el seu talent molt aviat. Als quatre anys ja tocava el piano i cantava al cor de l'església metodista que portava la seva mare, una minyona. Amb només deu anys va fer el seu primer concert de piano a la biblioteca de la ciutat, on va conèixer el primer èxit i el racisme: durant el concert, els seus pares van ser apartats de la primera fila per acomodar-hi uns espectadors blancs.
Aquest i altres episodis semblants van influir en el seu caràcter rebel i en el seu futur compromís amb la llibertat i els drets dels negres als Estats Units. La seva cançó del 1966 Four Women va ser prohibida en les emissores de Nova York al ser considerada injuriosa, però també es va convertir en un símbol de les lluites per la igualtat. Militant de les Panteres Negres, el seu Young, Gifted and Black es va convertir en l'himne afroamericà.
Amb l'ajut econòmic del seu professor de música va estudiar piano a la prestigiosa escola Julliard School música de Nova York, fet que suposava una rara oportunitat per a una dona negra als anys cinquanta. Després va intentar aconseguir una beca per a l'Institut Curtis, però va ser rebutjada pel seu color de pell.
Malgrat que tenia una formació pianística clàssica, des del 1954 va haver a treballar en un club d'Atlantic City com a cantant per mantenir la seva família. Va ser llavors quan va canviar el seu nom (Eunice Kathleen Waymon) pel de Nina (pres del castellà) i Simone (per l'actriu Simone Signoret).
La seva veu era personal, càlida i expressiva. La influència de Duke Ellington va ser patent en tota la seva obra, sobretot en les composicions i en els aires espirituals.
El Periódico