Cerca de notícies

Enquesta

L'infern arrevistat d'Offenbach

17/4/2003 |

 

Mentre al Liceu es representa 'Orfeo ed Euridice' de Gluck, el teatre Romea es prepara per acollir des de dissabte el contrapunt irònic d'aquest tema clàssic, 'Orfeu als inferns' d'Offenbach.

Segons Joan Anton Rechi, 'Orfeu als inferns' "és una sàtira que continua vigent, ja que l'obra parla de la doble moral"

Offenbach va girar com un mitjó un tema recurrent al llarg de la història de l'òpera, la del semidéu Orfeu que amb el seu cant vol convèncer els esperits infernals perquè li tornin la seva traspassada muller. Amb la seva proposta dramatúrgica, Joan Anton Rechi, director d'Orfeu als inferns al Romea, colla la història una mica més i la situa en un marc ben concret: la revista.
"Des del principi tenia la idea de dur l'obra al màgic món de la revista -explica Rechi-. A Espanya hi ha poca tradició d'opereta, a diferència d'Europa, on era un gènere per a la diversió, per evadir-se. Aquest espai aquí el va ocupar la revista, sobretot sota el franquisme, als anys 40 i 50". La suma de revista i opereta, però, està guarnida amb un "toc gamberro". Això sí, Rechi tenia clar que no "volia fer-la amb l'òptica dels musicals de Broadway", sinó amb la de "la ploma i els lluentons".
La principal dificultat ha estat reduir a un format mitjà un títol estrenat el 1858 i revisat el 1874, amb nombrosos solistes, cor i orquestra. "Comptem amb una instrumentació reduïda i amb vuit actors cantants". En aquesta tasca d'adaptació la multimediàtica tropa d'El Terrat hi ha posat el seu gra de sorra. "En la meva dramatúrgia, cobrava un paper molt important el personatge de l'Opinió Pública, que reflecteix el que pensa la gent del carrer. Per això necessitava algú potent per donar un toc d'actualitat a aquesta part, i aquí és on entra la gent d'El Terrat", explica el director andorrà.


Sàtira vigent
La barreja d'elements que sembla marcar el muntatge s'estén a un càsting en què hi ha noms habituals de la troupe del Romea, com ara Mingo Ràfols (Juno), Boris Ruiz (John Styx) i Carles Canut (Júpiter). "Hi ha cantants amb formació lírica i actors, veus educades i no educades. Crec que és una barreja que funciona i que sintonitza amb el que Offenbach feia". A part d'alguns talls a la partitura, sobretot en les parts corals, aquest Orfeu als inferns compta amb algunes peces musicals afegides, com ara Manhã de carnaval (famosa pel film Orfeu negre) i una nova cançó amb lletra del mateix Rechi i música del director musical de la funció, Antoni Parera.
¿És actual el missatge que el compositor va imprimir a Orfeu als inferns? "Totalment, és una sàtira que continua vigent -afirma convençut Joan Anton Rechi-. L'obra parla molt de la doble moral, de com tothom vol aparentar que viu d'una determinada manera i després fa la seva". Una doble moral que encara funciona avui, amb "homes casats que no es volen separar, tot i tenir amant, o pares i mares que no volen que el seu cercle d'amistats sàpiga que el seu fill és homosexual".
Offenbach ens presenta uns déus de l'Olimp que "reflecteixen la societat del seu moment amb una crítica cínica i àcida. "Els personatges de les operetes intenten desesperadament ser feliços. Offenbach sap que això és impossible al cent per cent, però val més que fem veure que la vida és meravellosa". Això sí, l'anomenat Mozart dels Camps Elisis ho tenia clar: "El que volia sobretot és que la gent es divertís".


Debut a Barcelona
La presència d'una opereta com Orfeu als inferns al Romea té la seva raó d'origen, segons el responsable del muntatge, en Calixt Bieito, director artístic del teatre. "Li agrada molt l'opereta i volia dur el gènere al Romea. Només ha dirigit El ratpenat a Cardiff, però creu que el Romea és un bon teatre per fer coses amb música, tot i que no necessàriament musicals". Rechi va entrar en el projecte després de la marxa del director inicialment previst, Àlex Rigola -"ha estat tot una mica precipitat"-, però reconeix el seu entusiasme davant d'una obra que suposa el seu debut com a director a Barcelona, després d'una notable experiència com a assistent, tant en muntatges teatrals com operístics (un bon grapat al Liceu).
Un altre cop surt en la conversa el tema de la barreja de mons diversos que coincideixen en aquests inferns del Romea. "Encara sóc un aprenent en el món de l'òpera, però m'ha anat bé el treball molt disciplinat que s'hi fa. En canvi, al teatre pots estar més a sobre dels personatges, es pot filar més prim, perquè a l'òpera hi ha menys temps per assajar". Una combinació que només pot acabar a ritme de cancan. Com el que tanca Orfeu als inferns.

Xavier Cester
Avui