Cerca de notícies

Enquesta

L'estrena de l'òpera de Dalí «Être Dieu» tanca els actes del centenari a Figueres

11/5/2005 |

 

L'obra, escrita en col·laboració amb Vázquez Montalbán el 1972, no havia estat mai escenificada.

L'empresari iugoslau Dragan Matic posa avui en escena a Figueres, en primícia mundial, el projecte operístic Être Dieu , que Salvador Dalí havia planejat el 1927 amb Federico García Lorca però que va acabar escrivint el 1972, en plena exaltació misticoparanoica, amb la col·laboració en el llibret de Manuel Vázquez Montalbán. Matic, que fins dilluns encara discutia amb la Fundació Dalí pels drets d'aquesta obra enregistrada el 1974 però mai escenificada, ha tardat vint anys a culminar el projecte dalinià, per al qual s'ha rodejat d'un equip de col·laboradors entre els quals figuren mitja dotzena de músics i l'estilista Lluís Llongueras. Être Dieu tancarà avui a Figueres l'Any Dalí, el mateix dia en què l'artista empordanès hauria fet 101 anys.

La història que relata aquesta òpera poema en cinc actes o catarros, segons la versió fonogràfica de 1974, és tan confusa com ho han estat les negociacions pels drets d'explotació que han mantingut durant anys la Fundació Gala-Salvador Dalí i Dragan Matic, que ha defensat el projecte de portar finalment a escena aquest deliri dalinià a través de la societat Être Dieu Opera SL. Sigui com sigui, i tot i que dilluns a la tarda els representants legals de les dues societats encara negociaven la propietat dels drets d'aquest somni inconclús de l'artista empordanès, la fundació ha donat suport a l'espectacle, que s'estrena avui (20 h) en plena Rambla de Figueres.

Interpretada per l'Orquestra i els Cors de la Filharmònica de Sofia (Bulgària), Être Dieu és un muntatge apoteòsicament megalòman, tal com l'havia concebut originàriament l'artista, amb una plataforma que reproduirà el taller de Dalí com a centre de creació divina, pantalles gegants que emetran tota la simbologia al·lusiva a l'artista i un complex desplegament multimèdia coordinat pel director escènic, Petrika Ionesco, com un assaig general de l'estrena oficial que Matic té previst portar a l'Anella Olímpica de Montjuïc, a Barcelona, la pròxima tardor. L'espectacle serà animat per uns 250 ballarins, actors i figurants, les sopranos Eva Brenner i Dragana Jugovic, el tenor Fèlix Serraclara, i la veu enregistrada del mateix Dalí monologant, cantant temes populars catalans de contingut obscè o recitant jocs de paraules apresos en la infància de la seva àvia materna, Maria Anna Ferrés. El maquillatge, la perruqueria i el vestuari són de Lluís Llongueras.

És una incògnita saber què quedarà de la idea primigènia de Dalí un cop passada pel filtre de Dragan Matic i el seu equip, que de bon començament ja han substituït la música original composta per l'excol·laborador de Soft Machine i Terry Riley Igor Wakhévitx -una combinació extravagant de hard rock, minimalisme i estètica neobarroca que en la gravació de 1974, auspiciada per Oriol Regàs i Alain Milhaud, interpretaven la Simfònica de París, Alain Cuny, Delphine Seyrig i Catherine Allégret- per la que han concebut el tàndem Giorgio & Martin Koppehele, Kay Skerra, Kobi Oshrat, Jonathan Uzan, Jim Penning i Georghi Arnaoudov. Però encara és més enigmàtic saber què haurà quedat en aquesta versió actualitzada d'Être Dieu de la inquietant apologia de José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange -un retrat, avui ja retirat, de l'ideòleg de l'¡Arriba España! presidia la casa de Portlligat-, i de les sonores invectives contra els sistemes democràtics, que permeten que «els cretins votin», que Dalí proferia en els seus encesos monòlegs, interpretació s'ha de suposar que summament lliure del llibret que havia escrit en col·laboració amb Manuel Vázquez Montalbán el gener de 1972 a l'Hotel Meurice de París. La improvisació va ser la tònica dominant en la gravació del text.
Els patrocinadors, que han calculat per a l'espectacle un cost de 8,4 milions d'euros i que han estat assajant al restaurant Pa Volador de Vilatenim, han avançat que l'òpera «reflecteix el caos colossal de la imaginació de Dalí» a partir de les obsessions iconogràfiques de l'artista i d'escenes com ara un judici surrealista encapçalat per André Breton. Respecte del títol, Ser Déu, un megalòman com Dalí només podia interpretar la història de la creació en termes al·lucinògens o, com suggereix amb sarcasme el seu biògraf Ian Gibson, proclamant que Dalí és gairebé Déu, però no del tot, perquè si bé podia permetre's no ser Déu, hauria estat imperdonable no ser Dalí.

Eva Vàzquez
El Punt