Entrevista a Juli Grandia, gerent de l'Auditori Pau Casals
22/4/2005 |
El Festival Internacional Pau Casals d’El Vendrell celebra enguany el seu 25è aniversari de la seva creació i ho fa amb un cartell on hi destaca per sobre de tot la integral de les Suites per a violoncel de Bach que oferirà la violoncel·lista rusa Natalia Gutman, tota una autoritat en la interpretació aquestes obres. Des de La Porta Clàssica hem volgut conèixer quina valoració fa d’aquests primers 25 anys d’existència el seu director, Juli Grandia.
Qui va fundar el Festival i quan va ser?
El "1er Festival Pau Casals" (es deia així) va ser iniciat per l'Associació Musical Pau Casals del Vendrell, i d’aquesta entitat el Sr. Albert Solé va ser-ne el responsable del festival fins a l’any 1991.
Quin balanç faria d’aquests primers 25 anys?
Primer de tot cal subratllar el fet que s’hagi mantingut durant vint-i-cinc edicions, això ja és important. I que hagi anat creixent. El festival té una entitat pròpia, és fa en un auditori amb unes instal·lacions adequades. A partir d’aquestes premisses el balanç seria satisfactori en aspectes diferents, en l’aspecte musical, hi han passat artistes d’arreu del món, sobretot els millors violoncel·listes: Aner Bylsma, David Geringas, Natàlia Gutman, Roel Dieltiens, Pierre Fournier, Miklos Perenyi, Steven Isserlis, Antonio Meneses, entre molts d’altres. Així com cantants com la Victòria dels Àngels, en Jaume Aragall o l’Ainhoa Arteta, i no diguem dels pianistes: Alicia de Larrocha, Joaquín Achúcarro... Sense enumerar les formacions de cambra i orquestres. És un festival eclèctic amb el fil conductor del violoncel, on ha primat la qualitat dels intèrprets sense oblidar els artistes del país.
En l’aspecte organitzatiu el festival ha anat guanyant terreny en la divulgació del mateix, tot plegat ha fet que en les darreres edicions l’aportació privada hi contribueixi decisivament, i les institucions públiques el tinguin en compte. I l’aspecte de l’assistència es passa del 90 % d’ocupació. Això vol dir que ja en la majoria dels concerts s’esgoten les entrades.
Amb quins objectius va fer-se càrrec d’aquest Festival?
Vaig fer-me càrrec del Festival internacional de música Pau Casals l’any 1991, amb l’objectiu de donar-hi una gestió professional. Amb tot el què comporta. L’Associació Musical Pau Casals va adonar-se que no podien continuar amb una estructura amateur, no n’hi havia prou amb obrir les portes de l’auditori abans de començar el concert, no n’hi havia prou amb l’esforç i la bona voluntat d’un grup de persones.
S’han assolit els objectius?
Sí, en la majoria dels aspectes. Sempre poden ser millor.
Quins projectes té a curt i mig plaç, a nivell de programació?
Fins ara hem anat creixent, en tots els aspectes citats, a poc a poc. Però s’ha jugat fort en la qualitat dels intèrprets i dels programes. I es vol continuar així, sense enlluernar-nos, coneixent les pròpies limitacions. Per exemple, la sala té un aforament de quatre-centes localitats. A curt termini volem ampliar la petició de programes i de formacions concretes. I a mig plaç pensar en tenir a disposició del festival una orquestra pròpia.
El Festival s’ha fet un lloc en la densa programació dels festivals estivals. Creu que la figura de Pau Casals hi va ajudar, sobretot al principi, al marge dels criteris de programació?
Sí, la figura de Pau Casals hi ha ajudat, però sense tenir una programació determinada el públic deixa d’interessar-se, la mateixa història del festival ho demostra. Però sí al principi la figura de Pau Casals va ser útil, com ho és ara.
En que basa els criteris de programació del Festival? Es percep un eclecticisme en el que hi tenen cabuda tots els públics...
Com deia abans els criteris de programació es basen en la qualitat, i en tenir el violoncel present. Però al mateix temps un festival és això una festa de la música on hi pot tenir presència qualsevol aspecte o etiqueta de la música clàssica.
Quin tipus de públic sol ser el més habitual en els concerts: nadiu, turisme, etc?
El públic és molt divers, amb una quota de turisme propi i de l’estranger interessant, però encara tenim públic a guanyar a la mateixa comarca i a les més properes.
Quins concerts o edicions del Festival recorda especialment?
He de parlar del meu gust personal i això no sé si està gaire bé. Seria barrejar la Natàlia Gutman amb l’Aner Bylsma i en Jordi Savall, o l’Alicia de Larrocha o el Trio Guarneri, i això no de ser massa correcte. La música, en un concert, té aquesta particularitat, que en aquell moment se t’emporta i és únic.
A l’edició d’enguany hi destaquen alguns noms rellevants a nivell internacional com Natalia Gutman que oferirà les Suites per a violoncel de Bach. Quins d’altres concerts destacaria?
[Juli Grandia] El concert inaugural amb la presència dels germans Claret, en Lluís i en Gerard, formant part d’un quintet. El concert que oferirà en Pinchas Zukerman amb el Zukerman Chamber Players, l’Orquestra Franz Liszt de Budapest amb el joveníssim violoncel·lista català Pau Codina, el Quartet Casals i el Cor de la Capella de Sant Petersburg que cantarà les "Vespres" de Rachmaninov.
Oriol Palau
La Porta Clàssica