Cerca de notícies

Enquesta

Crítica: Pinchas Zukerman i Marc Neikrug. Set cops

14/4/2003 |

 

Ibercamera. Pinchas Zukerman, violí i viola. Marc Neikrug, piano. Obres de Schubert, Schumann, R. Fuchs, Fauré, Takemitsu i Neikrug. Palau de la Música, 10 d'abril de 2003.


Ja fa més d'un quart de segle que Pinchas Zukerman i Marc Neikrug col·laboren, i la seva entesa perfecta es percep fins i tot en un recital en què els dos artistes semblaven més anar per feina que estar motivats per crear encanteris sonors.
A la primera part la Sonatina D384 de Schubert i un lacònic Intermezzo de Robert Fuchs (1847-1927) van estar supeditats a la urgència de la Sonata en la menor de Robert Schumann i, a la segona, l'ostensible capficament de tots dos va emmascarar els alambinats colors harmònics de la Sonata núm. 1 de Gabriel Fauré, que culminava el programa després de la niciesa que és Fast forward, del mateix Marc Neikurg -un compositor cada cop més apreciat en les formes grans- i la profunda melangia d'A bird came down the walk de Toru Takemitsu, mort l'any 1996. Aquesta meditació per a viola i piano demostraria per si sola que el compositor japonès entrecreuava procediments i llenguatges orientals i occidentals i atansava actituds massa estereotipades. La propina van ser els dos moviments centrals de la Tercera Sonata de Brahms.
Des de l'any 1990 és la setena vegada que el violinista israelià i el pianista nord-americà toquen per a Ibercàmera, i aquesta darrera avinentesa no incrementa una sèrie d'audicions memorables. Va ser molt satisfactòria la primera audició d'una obra de Takemitsu, l'estil directe, l'amplitud i opulència sonores proverbials de Zukerman i l'extraordinari pols rítmic de Neikrug, però s'ha d'acceptar que, tal vegada com una contingència extramusical, una tensió constant unificava l'expressió en un programa tan variat.

Xavier Casanoves Danés
Avui