Cerca de notícies

Enquesta

Strauss a la japonesa

15/4/2005 |

 

El Teatro Real estrena 'La dona sense ombra' del compositor alemany en un muntatge inspirat en el teatre 'kabuki'.

El Teatro Real presenta 'Die Frau ohne Schatten' ('La dona sense ombra'), del compositor alemany Richard Strauss (1864-1949), dirigida per Pinchas Steinberg i amb una escenografia inspirada en el 'kabuki', el teatre tradicional japonès.

Dividida en tres actes, aquesta faula simbolista sobre esperits i éssers humans en conflicte es desenvolupa, de la mà del director d'escena japonès Ennosuke Ichikawa, en una època indeterminada i en un ambient oriental ple de màgia, a partir del kabuki, fet que suposa una innovació estètica singular. A partir del llibret del vienès Hugo von Hofmannsthal, Die Frau onhe Schatten, inicialment una reinterpretació de Die Zauberflöte, es va estrenar a la Staatsoper de Viena el 1919. L'obra, a priori colorista i senzilla, es va acabar convertint, com apunta Pinchas Steinberg, director musical de l'original muntatge estrenat el 1992 amb producció de l'Òpera Estatal de Baviera, "en la creació més difícil i monumental de Strauss i, a més a més, la que necessita una més gran orquestració de les compostes fins a l'actualitat".

Steinberg ha volgut destacar la intel·ligència de Strauss, ja que "va utilitzar elements tonals i no tonals a parts iguals, però tot plegat revestit amb sonoritat romàntica", al mateix temps que afegia que "la intensitat de la música és tan forta que és impossible deixar indiferent a ningú".

Conte de fades
Abans d'aquesta producció de l'Òpera Estatal de Baviera, Die Frau onhe Schatten s'havia representat de manera realista, però, com apunta el realitzador japonès Isao Takashima, "volíem que, com a conte de fades que és, fos més oníric". "Els artistes portaran quimono, però no els tradicionals del kabuki, ja que no es tracta d'un autèntic espectacle de teatre tradicional japonès, sinó d'una fusió en col·laboració amb els cantants i amb un llenguatge d'imatges", afegeix la mà dreta d'Ichikawa. Així mateix, no passa per alt la complexitat tècnica del muntatge i els constants canvis d'escena, tot i que el públic amb prou feines ho percep.

En el repertori, cal esmentar, entre d'altres, la participació de Robert Dean Smith (l'emperador), Eva Johansson (l'emperadriu), Alan Titus (Barak), Luana DeVol (la tintorera) i Julia Juon (la dida). La californiana DeVol, que debuta en el paper de tintorera, incideix en el repte que suposa per a qualsevol intèrpret afrontar els diversos colors i intensitats que s'han d'imprimir en cadascun dels personatges, tot emfasitzant els esforços que s'han de fer per interpretar el seu paper, ja que requereix dots d'actriu per mostrar fidedignament el pas d'una dona amarga a una altra de més càlida. Per la seva banda, Robert Dean Smith subratlla la gran oportunitat per al públic d'"aprendre sobre si mateixos", ja que aquesta òpera obliga els personatges a prendre decisions.

Al llarg de les vuit representacions de La dona sense ombra, l'espectador gaudirà de la història de l'emperadriu que, procedent del món dels esperits, adquirirà la humanitat després de travessar un llarg camí de purificació i sacrifici i de conèixer les misèries dels éssers humans.

Ramon Palomeras
Avui