Cerca de notícies

Enquesta

El rumb de l'OBC

12/4/2005 |

 

L'impuls d'escriure aquestes línies prové de la manifestació de refús dels músics de l'orquestra pel seu director titular Ernest Martínez Izquierdo, expressat en forma de comunicats a la premsa, uns anònims i un altre comunicat signat per un ex-membre de l'antiga orquestra, que m'han portat a la memòria els fets d'aquells vells temps que van començar com ara i van culminar amb la renúncia definitiva de Ros Marbà. Això, però, no tornarà a passar, perquè les circumstàncies són unes altres i acabarà imposant-se el seny.

Per començar vull dir que em sento molt orgullós de la qualitat de l'actual plantilla de l'orquestra i deixar aquí constància del meu agraïment per la seva contribució a l'èxit assolit en la interpretació de la meva Realitat lliure, fa ben pocs mesos, que posava en relleu la gran vàlua de tots els membres que la componen. No hem d'oblidar, però, que al capdavant s'hi trobava Ernest Martínez Izquierdo, qui en féu una lectura artística de molt alt nivell.

No nego, i a més ho dic convençut, que des del faristol és d'on es pot apreciar millor la justesa i la precisió de la batuta del director, i d'aquí procedeix la recurrent vindicació dels músics de voler triar el director, tot oblidant que des d'on se sent bé la música que emana de l'orquestra és des de les butaques de la sala i, per tant, també el públic podria reclamar el dret de ser ell qui el triés, sobretot tenint en compte de qui cobra i qui paga. El director, més enllà de l'encert a moure la batuta, té altres responsabilitats tant de tipus tècnic com artístic que li són marcades per la junta rectora, a la qual ha de rendir comptes, i és aquesta junta la que marca el rumb de tot el complex orquestral i té la capacitat per avaluar la tasca del director i la potestat de triar-lo i contractar-lo. Una bona experiència la vam tenir en el cas de Franz Paul Decker, que fou contractat a proposta dels músics i que en acabar el termini del contracte, ells mateixos van demanar que aquest no li fos renovat. No obstant això, la batuta de Decker era tan precisa i eficaç abans i durant com després del contracte. Decker va complir a la perfecció amb la tasca encomanada i posava en evidència la relativitat de les opinions dels músics a l'hora de prendre decisions sobre aquesta matèria.

Jo formo part de la junta rectora des de l'any 1983. Llavors teníem una orquestra mediocre, funcionarial, dependent de l'Ajuntament, i ara tenim una orquestra professional i excel·lent en la qual s'ha involucrat de manera decisiva la Generalitat de Catalunya. La transformació no fou gens fàcil i va requerir una bona dosi de perseverança, decisió i temps. Un cop reconvertida l'orquestra i construïda la seva seu, l'Auditori, calia fer un nou pas: dotar-la de personalitat pròpia i involucrar-la en la vida cultural de Catalunya. Això està tot per fer i l'experiència d'aquests darrers anys ens ha demostrat que és possible de fer-ho amb un director que conegui o vulgui conèixer a fons la realitat de la cultura catalana. Amb aquest objectiu, la junta rectora marcà el rumb a seguir des del punt de vista artístic, que d'una manera resumida queda definit pels següents eixos:
- Mantenir el repertori internacional clàssic i romàntic com a primordial.
- Considerar normal el repertori de la primera meitat del segle XX.
- Introduir amb prudència, però amb rigor, la música de la segona meitat del s. XX.
- Incorporar la música simfònica catalana de tots els temps.
- Invitar els solistes i directors que permetin garantir el màxim nivell en cada un d'aquests apartats.

És un projecte molt ambiciós en el qual jo crec perquè fa entreveure un horitzó que justifiqui la supervivència de l'orquestra en el futur com a eina imprescindible dins l'engranatge de la nostra cultura, i no tinc cap dubte que Ernest Martínez Izquierdo està perfectament qualificat per tirar-lo endavant, com ja ho ve demostrant en el poc temps que porta al capdavant de l'orquestra.

Per concloure, invito el públic, particularment els abonats, a fer seu aquest projecte i a recolzar-lo; els músics, a seguir sent els grans professionals que han estat fins ara i deixar fer a cadascú la feina que li correspon; i Ernest Martínez Izquierdo, que no vacil·li a acceptar l'oferta de renovació del contracte que la junta rectora li proposa. Crec que el país s'ho mereix i tots plegats hi sortirem guanyant.

Josep M. Mestres Quadreny
Avui