Cerca de notícies

Enquesta

Zofia Wislocka , directora d'orquestra: "Els empresaris diuen que una directora no és comercial"

5/4/2005 |

 

Dirigirà I Musici Brucellensis al concert que, al setembre, commemorarà els 25 anys de l'IAEM. Forma part d'un univers molt desconegut a escala internacional, però que existeix. Per això va crear l'associació Femmes Maestros, per demostrar a empresaris, agents i discogràfiques que la batuta també és cosa de dones. Admet que és difícil, però també que és possible. Si no, no entén què fa l'homo sapiens al segle XXI. Entre altres projectes prepara un festival amb moltes dones directores i una sola orquestra. "No és cap circ. La vida és curta i som moltes dones les que volem mostrar les nostres capacitats".

--¿Per què va crear Femmes Maestros?
--Vaig voler saber què feien les altres dones que havien superat uns estudis musicals de nivell, què passava a la seva vida després de guanyar un concurs internacional, si tenien un lloc a la música, una plaça en algun lloc. I em vaig adonar que cada cop que preguntava a una ambaixada quantes n'hi havia al seu país, no em sabien contestar o immediatament em deien: "No n'hi ha cap". Volia saber si havien fet coses positives a la vida, si algú els dóna alguna oportunitat de fer el seu ofici. I no en trobava tot i que jo sabia que n'hi havia. Finalment, el boca-orella va funcionar millor i en vaig anar trobant.

--¿Com les va trobar?
--Hi ha molta feina per fer. Jo estava tocant informacions que ningú havia tocat i malauradament el panorama no canvia. Vam aconseguir crear l'associació vint directores de tretze països: Turquia, Canadà, França, Espanya, Portugal, Polònia..., i totes teníem els mateixos problemes. Totes.

--¿Quins eren?
--Problemes mediàtics, de contractació, de desconeixement. Sempre ens diuen: una dona directora no és comercial, perquè no és coneguda. Els empresaris no volen treballar-hi, ni els agents. Si un agent ja en porta una, de seguida et diu que no en vol cap més. En canvi, no té cap problema a portar quinze violinistes alhora. El problema és que només mana el diner i ser mediàtic, ningú aposta per donar a conèixer qui no és conegut, ni empresaris ni discogràfiques, ni premsa ni públic. La figura de la dona directora no és coneguda i ningú li dóna una oportunitat.

--¿Quin any es van posar a treballar en l'associació?
--Va ser l'any 2000. Em vaig dir: el segle XXI ha de ser diferent i hem de saber quina és veritablement la posició de la dona en l'art, quin és el camí de la dona en aquest ofici que és el més maco del món i en el qual sempre acaba trobant el forat negre: "Tu no ets comercial, tu no ets coneguda".

--¿Quantes dones directores hi ha al món?
--N'hi ha 500. En canvi, hi ha 2.000 homes. Som una associació jove, amb subvencions de les institucions belgues però que treballem a escala internacional. La dona està ben lligada al món de la creació, ara, les compositores estan ben vistes, les directores de cinema ja són vistes amb normalitat, però la batuta és una de les professions que es consideren rares per a la dona avui. Hi ha d'haver un canvi de mentalitat. L'associació no és contra l'home. Al contrari. Es tracta de promoure el clic als cer-
vells.
--¿Creu que les compositores ho tenen millor? El panorama no sembla gaire encoratjador.
--Sí, les compositores ho tenen millor. Hem de tenir en compte que volem canviar mentalitats creades durant segles. Fa 2.000 anys que l'església i totes les religions del món han prohibit la dona a l'escena, li han prohibit l'accés a moltes coses i això té unes repercussions que encara paguem. Som al segle XXI i hem d'analitzar aquesta situació i hem d'evolucionar. L'home no ha evolucionat prou per admetre que la dona pot fer el mateix ofici que l'home. Els músics no tenen cap problema a l'hora de treballar amb una directora. Aquí no hi ha cap dificultat. Un cop dins l'orquestra, tot funciona. El problema és arribar a posar-se davant de l'orquestra, que l'empresari i l'agent ho facin pos-
sible.
--Si no poden fer de directores, ¿què fan les que tenen la formació per ser-ho? ¿A què es dediquen?
--Fan classes, es dediquen a la recerca i a la composició... No saben de què viure.

--La docència, en canvi, sí que sembla un àmbit molt femení al qual no sembla que la dona tingui problemes per accedir.
--Hi ha més paritat. Però no conec dones que ensenyin direcció d'orquestra. Jo en faig classes, però sempre convidada per persones que m'han conegut com a directora. On no hi ha tants problemes és amb les instrumentistes, encara que en certs instruments són més minoritàries. Als Estats Units, que els agrada tant la novetat, la dona s'ha introduït més al món del jazz i d'instruments que a Europa no és habitual que toquin les dones.

Roser Porta
El Periòdic d'Andorra