Entrevista a Antonio Moral, director de la Semana de Música Religiosa de Cuenca
29/3/2005 |
X.C. En un món cada cop més secularitzat, quin sentit té un festival de música religiosa?
A.M. La tradició. La música religiosa va ser durant molts segles l'única forma musical en què es componia. Avui en dia, encara hi ha autors com Arvo Pärt, John Tavener, Sofia Gubaidulina o Josep Soler que continuen escrivint música religiosa perquè els surt de dins. En un món tan secular i poc procliu a les vivències místiques, els festivals temàtics com el de Conca tenen més interès que un festival eclèctic. Aquest any ha estat el de màxima afluència de públic, amb un 90 per cent d'ocupació per a 22 concerts en 10 dies.
X.C. Tot i l'especialització temàtica, la Semana és un festival eclèctic a nivell de programació.
A.M. Dins de l'especificitat, es pot obrir el ventall de la forma més àmplia possible. Per exemple, podem incloure música gregoriana dins de la celebració dels oficis, o mantenir l'estructura litúrgica dins d'un concert i, alhora, abraçar fins al segle XXI. De fet, un dels senyals d'identitat de la Semana durant les seves 44 edicions ha estat l'encàrrec, com a mínim, d'una obra a l'any.
X.C. Acaba de ser nomenat director artístic del Teatro Real de Madrid. ¿Continuarà dirigint també la Semana de Música Religiosa?
A.M. El meu compromís amb Conca és fins al 2006. Sempre he treballat per triennis, perquè aquest tipus de projectes necessiten temps per ser investigats. Després del 2006 no continuaré a la Semana.
X.C. Des de la seva recuperació com a centre operístic, el 1997, el Teatro Real ha viscut un ball considerable de noms al seu capdavant. Hi arribarà per fi la calma?
A.M. Tots els membres de l'equip del teatre ens coneixem i hem decidit treballar allà. És el primer cop que s'ha escollit un equip amb total suport polític, fins i tot de l'oposició.
X.C. Quin projecte té al cap per al Teatro Real?
A.M. Qualsevol teatre necessita temps, i Sagi, que ha fet un gran treball, ha deixat preparada la temporada 2006-07, així, la primera temporada que programaré serà la 2007-08. El Real no ha de ser un lloc on se succeeixin les representacions operístiques, qualsevol ho pot fer això. El projecte ha de ser molt més ampli, el teatre ha de ser un centre generador d'idees. Hi haurà un projecte pedagògic, activitats complementàries, una acadèmia d'òpera que arrencarà el 2007. El Real ha de ser un centre viu que arribi a la major quantitat de gent possible.
X.C. El públic del Real té, no obstant, fama de no ser gaire engrescat.
A.M. El públic és com els organitzadors volen que sigui. Al Real, segurament el pitjor públic és el de l'estrena, per això cal buscar un públic socialment menys compromès, anar barrejant els públics perquè estiguin en consonància amb el projecte del teatre.
X.C. Com seran les relacions amb el Gran Teatre del Liceu?
A.M. La primera persona que vaig veure després del meu nomenament va ser Joan Matabosch [director artístic del Liceu]. L'acord que acaben de signar els dos teatres ha posat negre sobre blanc la col·laboració que ja existia. El Real i el Liceu han de ser els fars de la resta de teatres, per això la creació de la primera associació de teatres d'òpera de l'Estat és una molt bona notícia.
Xavier Cester
Avui