Cerca de notícies

Enquesta

Gorgori humanitza la lírica a través de set converses «confidencials»

26/3/2005 |

 

Caballé, Carreras i Aragall són alguns dels personatges d'«Aquella nit, a l'òpera".

Després de Cinc cèntims d'òpera i Paraula d'òpera (Pòrtic), signats junt amb Roger Alier, el periodista Marcel Gorgori torna a insistir en la lírica a Aquella nit, a l'òpera (Mina), un llibre que recull set converses amb cantants com Montserrat Caballé i Joan Pons, però també amb persones relacionades amb el Liceu, com el fotògraf i l'apuntador. Pel presentador de Nit d'arts , els diàlegs revelen la personalitat dels personatges més enllà de l'anècdota i contribueixen a «humanitzar» el món de l'òpera.

«No vull una entrevista ocasional, sinó una conversa de dues o tres hores, com si tinguéssim una amistat real.» Això és el que va demanar Marcel Gorgori a les set persones amb què parla, de tu a tu, a Aquella nit, a l'òpera, la primera entrega de l'editorial Mina.Es tracta de quatre cantants de prestigi internacional -la soprano Montserrat Caballé, el tenor Josep Carreras, el tenor Jaume Aragall i el baríton Joan Pons- i tres noms relacionats amb la lírica del país: el crític i historiador d'òpera Roger Alier, el fotògraf del Liceu, Antoni Bofill, i l'apuntador del teatre barceloní, Jaume Tribó.Més enllà de l'anècdotaEl llibre aprofundeix més en les «vivències» que en les anècdotes -tot i que també n'hi ha- per tal de «mostrar la personalitat dels personatges, les seves pors i angoixes». Així, en la seva xerrada amb la Caballé, la soprano revela que es recomanaven dentistes per telèfon amb la Callas, ja que totes dues patien de mal de queixal, i en la de Joan Pons, aquest explica que arran d'un càncer de pròstata que va patir fa dos anys en secret, compaginava els assajos amb la quimioteràpia de manera clandestina. «Volia humanitzar el món de l'òpera, mostrar que tot i estar consolidats, tots els cantants tenen les seves pors i manies», va explicar ahir durant la presentació del títol.Teló endinsAmb aquesta voluntat d'anar «teló endins», Gorgori parla, per exemple, del cas d'Aragall, un tenor que té fama de patir pànic escènic i inseguretat respecte a la seva veu. «Em va confessar que té una depressió endògena. Tot i això, Aragall creu que té més valor que qualsevol altre cantant perquè, malgrat la seva malaltia, ha sortit a escena confiant en la seva gran veu, de vegades en situacions límit», va comentar. De Josep Carreras va dir que, tot i no considerar-se supersticiós, «mai entra a l'escenari amb el peu dret».El presentador dels antics programes del Canal 33 Nit d'arts i Va d'òpera ha triat aquests personatges perquè «els respecta molt i perquè pensava que podria mantenir aquest tipus de conversa confidencial amb ells». La soprano desapareguda fa poc Victòria dels Àngels era una altra de les possibilitats que va plantejar-se el periodista, però finalment ho va desestimar, primer perquè «ja estava malalta i després perquè no tenia la mateixa relació cordial que amb la resta de personalitats». Gorgori va destacar que no va ser fàcil aconseguir el to íntim amb els interlocutors del llibre perquè «estan acostumats a fer entrevistes i a ser correctes, políticament parlant». Tot i això, va assegurar que finalment havien tractat les seves emocions i vivències. La conversa amb Roger Alier, amb qui Gorgori ha conversat a bastament, recull una selecció d'anècdotes i temes. D'altra banda, el crític presentarà el volum el dilluns 4 d'abril, a dos quarts de vuit del vespre, a la Casa del Llibre de Barcelona amb l'autor i l'editora Agnès Rotger.

Valèria Gaillard
El Punt