Cerca de notícies

Enquesta

Marcel Gorgori conversa amb la gent de l'òpera

24/3/2005 |

 

El periodista edita entrevistes amb Caballé, Carreras, Pons i Aragall, entre altres figures.

Gorgori va recalcar que de primícia només n'hi ha una: "Ningú sabia que Joan Pons va tenir un càncer de pròstata"

A quest no és un llibre d'entrevistes, sinó de converses". Així resumeix el periodista Marcel Gorgori 'Aquella nit, a l'òpera' (Mina), un volum on recull llargues hores de diàleg amb algunes figures rellevants de la lírica.

El presentador del desaparegut programa televisiu Nit d'arts es va asseure, gravadora en mà, davant la soprano Montserrat Caballé, els tenors Jaume Aragall i Josep Carreras, el baríton Joan Pons, l'apuntador del Liceu Jaume Tribó, el fotògraf Antoni Bofill i el crític Roger Alier -còmplice de Gorgori a la petita pantalla i en un parell de llibres anteriors-, i va recollir les seves paraules. "No els demanava una entrevista, sinó una conversa, de dues o tres hores, com si tinguéssim una amistat real", tot i que recalca que amb "tots tinc bon feeling".

Tots els set entrevistats "van entendre i acceptar la proposta de Gorgori" de fer aquestes converses disteses (el to col·loquial presideix unes transcripcions plenes de "ha, ha, ha"), en les quals el mateix autor confessa cert afany de protagonisme: "Parlo gairebé tant com ells". En tot cas, Gorgori va triar aquests personatges "perquè els respecto molt i creia que podia aconseguir aquest tipus de conversa". L'única absència confessa és la de Victòria dels Àngels, tant pel delicat estat de salut de la desapareguda soprano com perquè "no hi tenia la mateixa relació".
El periodista insisteix que no "és un llibre d'anècdotes, sinó de vivències", tot i que d'anècdotes n'hi ha una pila; això sí: amb la intenció de mostrar la persona que hi ha darrere el personatge. "En aquest llibre es parla d'òpera, perquè aquests personatges n'han viscut, però no expliquem òpera, sinó vides que hi estan relacionades". La pretensió és "humanitzar una mica el món de l'òpera".

En la presentació del volum l'autor va ser prolix en la seva enumeració d'anècdotes, però va recalcar que, de fet, de primícia només n'hi ha una: "Ningú sabia que Joan Pons va tenir un càncer de pròstata, ara fa dos anys", del qual va ser tractat mentre protagonitzava Aida al Gran Teatre del Liceu. Pons va silenciar la seva malaltia perquè, com recorda Gorgori, "si en aquesta professió ho dius, al cap d'un mes estàs mort per a tothom".

Les converses telefòniques entre Montserrat Caballé i Maria Callas perquè aquesta li donés a la soprano catalana l'adreça del seu dentista; la dèria de Pavarotti de posar el peu sobre el coverol de Jaume Tribó; la depressió que durant anys ha marcat la carrera de Jaume Aragall, un tenor que "sortia a cantar en unes condicions en què altres cantants no tindrien nassos de fer-ho"; o els continus moviments de Josep Carreras quan seu com a espectador en una representació operística són algunes de les històries recollides per Marcel Gorgori en aquestes "converses entre dos amics que el lector veu per un forat".

Xavier Cester
Avui