Cerca de notícies

Enquesta

El Bolxoi clona Mozart

24/3/2005 |

 

El teatre moscovita estrena enmig d'una forta polèmica l'òpera 'Els nens de Rosenthal', amb llibret de Vladímir Sorokin.

Segons un diputat crític amb l'obra, "cinc grans compositors hi són presentats com uns captaires i bevent vodka"

El teatre Bolxoi de Moscou torna a la primera línia d'actualitat, si bé, potser, no pels motius que agradarien als seus responsables. L'estrena ahir de la primera òpera encarregada pel coliseu en 30 anys ha generat una sorollosa polèmica a Rússia.

La causa de tot plegat és l'estrena d'Els nens de Rosenthal, una òpera composta per Leonid Desianitkov amb posada en escena del lituà Eimuntas Nekrosius (recordat a Barcelona pel Hamlet que va presentar al TNC). El problema no són pas ells dos, sinó l'autor del llibret, el novel·lista Vladímir Sorokin, que ha creat una peculiar història centrada en Wolfgang Amadeus Mozart. Un Mozart, això sí, clonat per un científic jueu alemany, Alex Rosenthal, que va fugir als anys 30 de l'Alemanya nazi i a qui Stalin va finançar un laboratori secret per crear clons.

Mozart viu al Moscou actual envoltat pels seus germans grans: els clons de Txaikovski, Verdi, Mussorgski i Wagner (aquest darrer, interpretat per una dona). Quan l'Estat ja no pot finançar més el laboratori, tots ells es veuen abocats a viure al carrer i guanyar-se la vida cantant davant una estació.

La trama encara va més enllà quan Mozart s'enamora d'una prostituta. En un tomb que al·ludeix a la llegenda sobre la mort del compositor austríac, el xulo de la noia posa verí per a rates al vodka que se serveix durant la festa de compromís, amb la mala sort que tots els germans moren emmetzinats, menys Mozart, que està immunitzat.

Alguns diputats de la Duma, la cambra baixa del parlament rus, ja han expressat la seva indignació per Els nens de Rosenthal. S'ha arribat a demanar la supressió de l'obra del cartell del Bolxoi i aquests últims dies membres del moviment juvenil Caminant Junts, favorable a Vladímir Putin, han fet piquets de protesta davant del teatre, on han cremat llibres de Sorokin, a qui titllen de "pornògraf". Ahir, però, van ser desallotjats per l'Avantguarda de les Juventuts Roges, fins que la policia va haver d'intervenir per separar els dos grups.

Símbol de Rússia
Igual d'explícit ha estat Aleksandr Tiagunov, cap del comitè de cultura de la Duma: "Estan tractant d'una manera massa liberal temes sagrats per als russos". Una altra veu crítica és la del parlamentari Serguei Neverov, que titlla l'obra d'"ofensiva". I afegeix: "Cinc grans compositors hi són presentats com captaires, fent música en passadissos subterranis i bevent vodka. El jove Mozart, amb 16 anys, es relaciona amb prostitutes". El diputat afegeix que "el Bolxoi és un símbol de Rússia, i aquests símbols no haurien de ser degradats".

L'objectiu principal dels atacs, tantmateix, és Vladímir Sorokin, i fins i tot Tiagunov admet que no hi hauria escàndol si el llibret l'hagués escrit algú altre. Les gràfiques escenes de defecacions -en un llibre seu, Llard blau, descriu com el mateix Bolxoi queda inundat de cagarades-, sexe poc convencional -a la mateixa novel·la descriu una escena de sexe entre clons de Nikita Khrusxov i Ióssif Stalin- i violència han fet d'ell un dels enfants terribles de la literatura russa actual.

Per descomptat, l'autor rebutja totes les acusacions i ja fa tres anys explicava que "hi ha una gran diferència entre els pornògrafs i els escriptors de ficció. Un pornògraf ajuda la gent a tenir una erecció, mentre que un escriptor de ficció vol donar al seu lector un plaer estètic". Sorokin comenta sobre Els nens de Rosenthal que "és una història irònica i trista amb metàfores sobre la nostra vida a Rússia".

Els intents de prohibir l'obra, amb peticions fins i tot al primer ministre Mikhaïl Fradkov, han estat molt mal rebuts al Bolxoi: "Això s'anomena censura i, per llei, la censura està prohibida", afirma el director del teatre, Anatoli Iksanov. No debades Sorokin creu que "a Rússia hi ha forces que volen tornar al passat, on la cultura era com un gat castrat".

La moguda al Bolxoi pot servir per revitalitzar un teatre que era el principal centre operístic i de ballet de la Unió Soviètica i després de la caiguda del comunisme ha vist com la seva reputació queia en picat davant l'ascens imparable del Mariinski de Sant Petersburg, liderat per Valeri Guerguiev. El Bolxoi ha encetat ara un llarg període de renovació, de tres anys, durant el qual es dotarà de tecnologia escènica moderna i renovarà les seves instal·lacions.

Avui