Cerca de notícies

Enquesta

Ros Marbà: Amb 'Orfeo ed Euridice' Gluck va refundar l'òpera

10/4/2003 |

 

El músic estrena aquest vespre al Liceu un muntatge amb direcció escènica d'Andreas Homoki.

A diferència de la resta de teatres, el Liceu no fa vaga i estrena avui un nou muntatge d''Orfeo ed Euridice', dirigit per Antoni Ros Marbà, amb posada en escena d'Andreas Homoki, i amb Jennifer Larmore, Leontina Vaduva i María José Moreno.

S i Monteverdi va fundar l'òpera amb el seu Orfeo, Gluck la va refundar amb Orfeo ed Euridice". Amb aquestes paraules s'expressava el director d'orquestra Antoni Ros Marbà en la presentació de la nova producció liceista, alhora que explicava els "seriosos problemes de plantejament orquestral" que suposa trobar-se davant d'una obra "de transició" entre el barroc i el classicisme. En aquest sentit, va destacar que amb l'Orquestra del Liceu han treballat "un acostament a la sonoritat i l'estil de l'època" i han comptat amb la incorporació d'un cornetto, tres trombons, trompes, tiorba i clavicèmbal.
De les dues versions que va fer el mateix Gluck de la seva òpera, el Liceu presenta la primera, escrita per a castrat i estrenada a Viena el 1762, ja que la segona (París, 1774), escrita per a veu masculina, "és per a un cantant introbable". I és que, segons el director, amb la forma de cantar d'ara "és impossible trobar un cantant que sigui capaç de fer d'Orfeo".
Amb tot, Ros Marbà ha volgut aprofitar els dos ballets de la versió francesa, la dansa de les fures i el ballet dels esperits benaurats, amb el seu solo de flauta, ja que complementen la història.


Estrena a Ginebra
La mezzosoprano Jennifer Larmore serà, doncs, Orfeo, al costat de Leontina Vaduva com a Euridice i María José Moreno com a Amor -els dies 11, 23 i 26 d'abril cantaran Debora Beronesi, Ana Ibarra i Olatz Saitua, respectivament-. Vaduva, que afronta el rol d'Euridice per primer cop, explica que "al no ser veus barroques, hem hagut de treballar l'emissió de la veu i l'ornamentació barroca amb veu operística".
La proposta escènica d'Homoki es va estrenar originàriament a Ginebra el 1995, però en la versió arranjada per Berlioz -que Ros Marbà va qualificar de "poti-poti" per voler barrejar massa coses-, i posteriorment es va veure a Copenhaguen i Lió. Al Liceu arriba un muntatge inspirat en aquests anteriors, però amb la producció feta de nou, que recorda en part la que el mateix Homoki ja va fer per a l'exitosa La dona sense ombra que es va veure al Liceu fa dues temporades.


Versió esotèrica
Igual que aleshores, aquesta posada en escena està marcada per la sobrietat i la ruptura amb els cànons tradicionals, però en aquest cas, més enllà de reflectir la pròpia narrativa de l'obra, té el desig de mostrar la lluita del compositor en el seu procés de creació artística, segons va explicar Joan Matabosch, director artístic del Liceu. Aquests esculls que l'artista ha de superar són com les fures de l'infern que Orfeu ha d'esquivar en el seu viatge per recuperar la seva estimada. És per això que a l'escenari les fures es transformen en partitures rebels.
Leontina Vaduva considera que la versió escènica d'Andreas Homoki és "molt esotèrica", en tant que "busca l'agitació interior". Per la soprano, el seu personatge viu una profunda transformació al llarg de l'obra: "Primer és l'esposa ideal, després és la musa i finalment és la presència de la música". María José Moreno, que també s'estrena en aquesta òpera, va assegurar que vocalment el paper no li resulta especialment difícil, però sí la posada en escena, ja que s'ha de "moure molt" i està embarassada de vuit mesos.

Marta Porter
Avui