Cerca de notícies

Enquesta

Una orquestra sense calma

23/3/2005 |

 

Tranquil·litat i OBC semblen termes antinòmics. L'orquestra ha viscut les seves bones dosis de turbulències i males marors (¿qui no recorda quan Decker va humiliar unes trompes poc encertades en una Segona de Brahms?), i tres anys després del nomenament d'Ernest Martínez Izquierdo, les aigües tornen a baixar agitades. Mantenir el cap clar en una situació massa enverinada és ben difícil, així com preservar l'equidistància entre una gerència no gaire encertada en la gestió de la crisi i uns músics que pensen que els mitjans de comunicació estan per ajudar-los a fer fora Martínez Izquierdo -la maniobra de l'anònim enviat als diaris va ser mesquina-. És cert que en el passat hi ha hagut crítics que tenien la seva pròpia agenda sobre qui havia de ser el titular de l'OBC, però a aquest cronista mai li han agradat les conspiracions de saló.
Ernest Martínez Izquierdo és un bon músic, ha oxigenat la programació amb música del segle XX de qualitat (el proper curs és ben atraient tant per les obres com pels solistes i els directors convidats) i ha fet bons concerts (també de mediocres). La principal mancança, a més d'una notòria insensibilitat a l'hora d'acompanyar solistes, és el poc bagatge en el gran repertori, que, es vulgui o no, segueix sent la columna vertebral d'una orquestra. És cert, ho compensa amb altres àrees del repertori, però el dèficit hi és.

Hi ha un altre element per valorar aquests anys: ¿sona millor l'orquestra ara que en l'era Foster? La veritat és que no; a més, sigui per les causes que sigui (com la tensió del moment), als darrers programes ha ressorgit la sempre molesta sensació que al concert de divendres s'hi arriba amb les obres mig llegides.

El silenci de Martínez Izquierdo sobre la seva renovació és lògic i comprensible, sobretot si es té en compte el tràngol en què l'ha posat una gerència que li ha passat sense miraments la patata calenta i la situació de trobar-se davant un col·lectiu -com tota orquestra del món mundial, amb les seves dèries i manies- que ha votat en contra seu. Calma, tranquil·litat i diàleg són necessaris, però jo, de l'Ernest, renovava.

Xavier Cester
Avui