Ros Marbà i Homoki dirigeixen 'Orfeu i Eurídice' al Liceu
10/4/2003 |
L'òpera de Gluck es representa a partir d'avui i fins al 29 d'abril.
Feia 18 anys que Orfeu i Eurídice, de Christoph Willibald Gluck (1714-1787) no es representava al Liceu. A partir d'avui i fins al 29 d'abril, aquesta òpera en tres actes, amb llibret de Raniero de Calzabigi, torna al coliseu sota la direcció musical d'Antoni Ros Marbà. "La gran aportació de Gluck va ser dotar la música de sentit dramàtic", va explicar la batuta de l'Hospitalet. Com Monteverdi, Gluck va elegir el mite d'Orfeu per refundar l'art de l'òpera. El repartiment l'encapçalen Leontina Vaduva i Jennifer Larmore.
Amb una revisada posada en escena basada en el concepte que Andreas Homoki ja va presentar a Copenhaguen i Lió --el vestuari i l'escenografia són nous--, l'òpera està marcada per la sobrietat i l'intent de mostrar la lluita del compositor per la creació artística. El director alemany ha treballat tres conceptes que defineixen l'obra de Gluck: la sobrietat, la ruptura amb la tradició i la funció dramàtica de la música. Homoki va debutar al Liceu amb un aplaudit muntatge de La mujer sin sombra el 2000.
ORFEU ERA UN 'CASTRATO'
Ros Marbà va explicar que entre les dues versions que en va fer Gluck ha optat per l'original que va estrenar a la Cort de Viena el 1762, però que hi ha inclòs dos números de la que va acollir París el 1774: la Dansa de les fúries i un ballet acompanyat d'un solo de flauta. El director va subratllar la dificultat d'interpretar una òpera que és a mig camí entre el barroc i el classicisme, i va destacar la col.laboració de l'orquestra per aconseguir la sonoritat adequada.
El paper d'Orfeu es va escriure inicialment per a un castrato, veu impossible de trobar avui dia, que interpretarà la mezzosoprano Jennifer Larmore (Debora Beronesi al segon repartiment). Del personatge d'Eurí-
dice se n'encarregaran les sopranos Leontina Vaduva i Anna Ibarra.
Vaduva, que participa per primera vegada en aquesta òpera, va agrair l'ajuda de Ros Marbà per combinar l'expressió barroca i la clàssica. En la seva opinió, la decisió del Liceu d'escollir veus clàssiques --més potents que les barroques-- és molt encertada. El director artístic del Liceu, Joan Matabosch, va manifestar en aquest sentit que una gran sala com la del Liceu requereix la potència clàssica.
María José Moreno, la soprano que amb Olatz Saitua (en el segon repartiment) encarna el paper de l'Amor, va assenyalar la dificultat que impliquen els nombrosos moviments que ha de fer en escena mentre canta aquest rol --i més si es té en compte que es troba al vuitè mes d'embaràs-- i va recordar que també per a ella serà la primera incursió en aquesta òpera sobre les desventures del cantor misteriós.
Núria Martorell
El Periódico