Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu recupera 'L'elisir d'amore' ambientat a la Itàlia de Mussolini

17/3/2005 |

 

L'obra de Donizetti, dirigida per Gas, tindrà 20 funcions i 5 repartiments.

El Liceu recupera demà el muntatge de Mario Gas de L'elisir d'amore, de Donizetti, un títol molt popular del 1832 del qual s'oferiran 20 funcions fins al juny, amb cinc repartiments diferents. El director escènic català ambienta l'acció als anys 30, a la Itàlia feixista de Benito Mussolini. La producció va triomfar en la seva estrena al Grec, el 1983; a Peralada, aquell mateix any, i en la temporada 1997-98, al Teatre Victoria, en l'etapa de transició durant la reconstrucció del Liceu. "Hi ha alguns retocs però la concepció és la mateixa", va declarar ahir Mario Gas, director del Teatro Español de Madrid, que treballa per primera vegada al Liceu reconstruït. El vestuari i l'escenografia de Marcelo Grande són gairebé idèntics, però nous.

"Com una copa de cava". Així va definir Daniele Callegari, que portarà la batuta davant de l'orquestra del Gran Teatre, la partitura de Donizetti. "La part instrumental, més lleugera i amb coloratura, s'acosta a la tradició de l'òpera buffa i de la Comedia dell'Arte, però la part cantada, plena de sentiment, és més romàntica".

Encapçalen el primer repartiment l'argentí Raúl Giménez (Nemorino), que viu a Barcelona des de fa més de 20 anys, la soprano Mariella Devia (Adina), el baix Alessandro Corbelli (Dulcamara) i el baríton Víctor Torres (Belcore). Tots ells debuten al Liceu. "S'ha de buscar l'equilibri perquè Nemorino no sembli un tonto", va assegurar ahir Giménez, un tenor experimentat que ha actuat a les millors places. "En aquest sentit, és un personatge perillós. És un jove enamorat, un ésser ingenu, net i transparent". I afegeix: "El meu Nemorino juga una mica a ser Mister Bean. Però és un poeta increïble, malgrat no saber llegir ni escriure". N'hi ha prou de fixar-se en Una furtiva lacrima, tot un referent de l'òpera, i en el passatge en què canta Adina, credimi.

A Gas no l'impressionen la quantitat de funcions previstes. "No m'interessen els rècords Guinness", diu el director, que ja ha preparat L'elisir d'amore amb tres repartiments i té ganes de dirigir una òpera contemporània. "Hi ha grans òperes històriques que m'encanten, però mai les faria perquè no hi puc aportar res. No m'agrada fer el saltimbanqui, canviar coses per canviar. Per això prefereixo les obres del segle XX i XXI". Enamorat també del musical, i de Sondheim en particular, el director prepara la reposició de Sweeney Todd.

Marta Cervera
El Periódico