Cerca de notícies

Enquesta

Carles Santos s'erigeix en gran triomfador dels premis Max

15/3/2005 |

 

L'artista valencià obté tres guardons en una gala amb marcat accent català.

Encara que els organitzadors de la gala dels premis Max s'entestessin ahir a la nit a fer del Quixot protagonista de la celebració al Teatro Buero Vallejo de Guadalajara, el to de la festa va venir marcat pels creadors catalans, els que finalment van triomfar en la festa del teatre.

Va ser el valencià Carles Santos qui es va emportar un nombre més alt de guardons a casa per El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora. Va obtenir els premis al millor espectacle de teatre musical, a la millor composició musical per a espectacle escènic i al millor director musical. La seva absència --es troba a Barcelona en els assajos de La meva filla sóc jo, el seu pròxim espectacle, que estrenarà al Lliure-- va deslluir una mica la cerimònia.

Rere seu, es va situar una llarga i nodrida llista d'intèrprets i creadors catalans com Rosa Maria Sardà, Jordi Galceran, Josep Maria Flotats, Cesc Gelabert i Sol Picó. Tots ells van obtenir la poma emmascarada de Brossa, potser per demostrar les declaracions de Galceran: "En aquests moments s'està fent a Catalunya el millor teatre".

Sardà es va imposar amb la seva impressionant composició a Wit, una obra dirigida per Lluís Pasqual amb què l'actriu va confessar haver recuperat les forces i la generositat com a intèrpret. Àngels Bassas, millor actriu secundària per El rei Lear, de Calixto Bieito, es va mostrar emocionada i plorosa. I igualment satisfet es va declarar Josep Maria Flotats, director de La cena, una obra de text amb què l'intèrpret radicat a Madrid diu haver apostat per "un teatre compromès i ètic".

DECEPCIÓ DE 'YO, CLAUDIO'
Amb ells, una victòria i una derrota. La primera és Sobre Horacios y Curiacios, l'obra de Brecht, produïda pel Teatro de la Abadía de José Luis Gómez, que es va alçar amb el premi al millor espectacle en una gran victòria moral. El fracàs va venir amb Yo, Claudio, que només va guanyar en dues de les set candidatures amb què partia: el millor intèrpret masculí per a Héctor Alterio --amb tota justícia-- i José Luis Alonso de Santos com a millor adaptació.

Amb la seva Paella mixta, l'alcoiana Sol Picó va obtenir el sisè Max de la seva carrera, aquesta vegada a la coreografia --la impressionant relació d'aquesta ballarina és de sis guardons en vuit edicions--. L'altre gran guanyador va ser el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), productor d'aquests espectacles. El TNC va donar precisament una oportunitat a Jordi Galceran en el seu projecte T6 perquè tornés al teatre amb El mètode Grönholm, que ha estat, com va dir, un absolut èxit de públic a Barcelona i Madrid "contra tot pronòstic".

Galceran, que va aconseguir amb aquesta obra la distinció de millor autor en català, va tenir ahir a la nit paraules d'agraïment per a Domè- nec Reixach, director del teatre que acabarà el seu mandat l'any que ve, "i que va donar una gran oportunitat a 20 autors". L'obra va obtenir també el premi Max a la millor il.luminació per a Kiko Planas.
Cesc Gelabert va ser elegit millor intèrpret masculí gràcies a Viene regando flores des de La Habana a Morón. Com que el ballarí va obtenir la distinció en solitari va tenir un record per a la seva companya Lydia Azzopardi, amb qui aspirava al premi de millor espectacle de dansa i que es va quedar a la cuneta. La reivindicació del teatre en majúscules va anar a càrrec del grup valencià Pluja Teatre, que amb la seva adaptació de la novel.la de Michael Ende Momo es va emportar a casa el guardó al millor espectacle infantil.

Amb Santos, els altres grans absents van ser Fernando Fernán-Gó- mez --que seguint el seu costum no va ser a la gala i no va poder rebre el premi de la seva quixotesca peça Morir cuerdo y vivir loco-- i Héctor Alterio, que aquests dies està impartint un curs de teatre a Sevilla.

Elena Hevia
El Periódico