Mischa Maisky actua avui amb Karin Lechner al Petit Palau
3/3/2005 |
Mischa Maisky (Riga, 1948), a qui molts consideren el successor de Rostropóvitx, torna a Barcelona per mostrar la seva passió per la música al Petit Palau, aquest vespre, a partir de les nou. Amb la jove pianista Karin Lechner --germanastra del també pianista Sergio Tiempo-- interpretaran un variat programa cambrístic que inclou obres d'autors de diferents èpoques: Bach, Schubert, Stravinsky, Falla i Bartók.
L'actuació permetrà apreciar una altra faceta d'aquest mag que en els últims anys ha encantat el públic de l'Auditori, amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). "El programa que presentarem el vam assajar al Festival de Salzburg l'estiu passat", va fer broma Maisky ahir, al Palau. "Són peces que estimo, encara que no van ser creades per a violoncel".
El músic odia les convencions de la clàssica. Ell, que vesteix amb roba moderna de Miyake en escena, considera que els "vestits de pingüí" dels músics allunyen el públic jove. Però Maisky no està preocupat pel futur de la música culta. Creu que perviurà mentre hi hagi gent capaç de vibrar i sentir. "Per disfrutar la gran música n'hi ha prou de tenir sensibilitat, poder apreciar la bellesa. No fa falta ser un expert". I ¿què és la gran música? "Qualsevol que t'arribi al cor i t'emocioni profundament", sentencia aquest optimista per naturalesa.
COMPENETRACIÓ
La música de cambra permet una interpretació diferent, més íntima i profunda. Però, com demostrarà avui, el diàleg requereix una cosa especial. "La compenetració és el més important en la música de cambra". I confessa: "Hi ha gent a qui admiro amb la qual no he pogut tocar. Ajuntar-nos ha sigut un desastre perquè no vibrem igual". Amb Martha Argerich, gran pianista a qui coneix fa 30 anys i amb qui acaba de treure un disc en directe, no ha tingut mai aquest problema. "Al nostre primer assaig no vam intercanviar ni una paraula. No va fer falta. Ens vam comunicar amb la música".
Marta Cervera
El Periódico