La venda de discos cau en picat
3/4/2003 |
La Societat General d'Autors d'Espanya presenta el balanç del 2002 i el seu president el qualifica d''annus horribilis'.
La pirateria i la crisi argentina en són les principals causes.
"Des del 1992, el passat ha estat el pitjor any que he viscut a la SGAE", va assegurar ahir Eduardo Bautista, director general de la SGAE a Madrid. Tot i així, el 2002 "ha estat l'any de la normalització, on s'han resolt molts conflictes".
S egons les dades de la memòria anual del 2002, la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) va repartir l'any passat uns 247,59 milions d'euros entre 24.376 dels seus més de 71.000 socis. El creixement respecte del 2001 va ser tan sols d'un 0,05%, xifra decebedora si es té en compte que el darrer quinquenni el creixement mitjà anual dels ingressos de la SGAE rondava el 12%. Les causes cal buscar-les, segons els gestors, en la crisi internacional, la pirateria i la recessió publicitària.
Si bé la pirateria s'ha aconseguit reduir a un 20% -i s'aspira a arribar al 5%- gràcies, bàsicament, a les actuacions policials, els ingressos procedents del mercat llatinoamericà han patit una davallada d'un 15,2%. La greu crisi econòmica de l'Argentina, el primer mercat espanyol, n'ha estat la causa principal. "Estem preparats per al 2003, que creiem que es mantindrà una tònica depressiva", va comentar Bautista.
Entre els sectors en què la SGAE ha vist millorar la seva recaptació hi ha els concerts i les varietats, on les gires de la primera edició d'Operación Triunfo han contribuït en gran mesura al creixement.
En l'àmbit de la comunicació pública, és a dir, l'emissió d'audiovisuals en espais públics com els bars, sales de cinema, restaurants o sales de ball, la recaptació de la SGAE ha pujat gràcies als acords a què ha arribat amb locals públics que, com els bars, es van oposar llargament a pagar l'impost per la música o les emissions televisives. També, tot i la crisi publicitària, televisions i ràdios han augmentat la seva contribució a la SGAE per drets de radiodifusió i cable, amb un 10 i un 20% respectivament. "Amb les televisions i les ràdios ja hem resolt les nostres diferències, amb l'excepció de Televisió Espanyola, perquè el judici amb ells es retarda", apuntava Francisco Galindo, secretari general de la SGAE.
Triomfen els d''O.T.'
En el capítol de les pèrdues de la societat se situa el disc, amb un empobriment del sector que es reflecteix en una davallada del 10,13% al llarg del 2002. David Bisbal, Álex Ubago i David Bustamante van ser els que van vendre més, així com altres membres d'O.T. com Manu Tenorio, Rosa, Chenoa i Núria Fergó es troben també entre els 15 elepès més venuts del 2002. D'altra banda, el Torero de Chayanne va ser la melodia favorita dels mòbils espanyols, mentre que Partiendo la pana d'Estopa va ser la cançó més emesa per les ràdios. En hotels, sales de festes, revetlles i fons musicals, la preferida segueix sent Paquito Chocolatero, de Gustavo Pascual Falcó, i Macarena es manté en sisena posició.
També els dramàtics van patir una davallada circumstancial d'un 4,25%.
Però és en el capítol de la còpia privada on la SGAE s'ha vist més perjudicada, amb unes pèrdues d'un 22,4% respecte a l'any anterior. La substitució de les cintes pels CD i la negativa dels productors de gravables a pagar el cànon ha estat la causa principal, a més del creixent costum de fer còpies a casa.
Pel que fa al cinema, on l'SGAE destaca que la quota de mercat del cinema espanyol va ser el 2002 del 13,65% respecte al 18% del 2001, Eduardo Bautista va comentar que "en aquest país el 85% de la producció audiovisual és dels nord-americans i a ells els representem nosaltres". Així es justificava Bautista de la prepotència que solen ostentar davant altres entitats de gestió de drets d'autor com és el cas de Dama, que compta amb creadors com Fernando León de Aranoa i Manuel Gutiérrez Aragón. En el conflicte amb Dama, Bautista va assegurar que la SGAE "se sotmet al criteri del ministeri de Cultura".
Marga Casado
Avui