ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Crítica: Frühbeck de Burgos i una generosa orquestra

2/4/2003 |

 

DIRECTOR Rafael Frühbeck de Burgos
SOLISTA Josep Maria Colom, piano
LOCAL Auditori
DIA 28 de març

El públic de l'Auditori es va rendir aquest cap de setmana a la batuta de Rafael Frühbeck de Burgos. El músic va dirigir els concerts de l'Orquestra Nacional d'Espanya (ONE), formació que tindrà com a director titular el català Josep Pons, recentment nomenat per al càrrec pel Ministeri de Cultura.
L'impressionisme característic de Claude Debussy va marcar l'inici del concert. Els Nocturnes del compositor francès van ser interpretats per tots els músics de forma molt harmoniosa, passant junts per les diferents dinàmiques de l'obra i formant part de la mateixa unitat. L'atmosfera creada pel vent sobre la corda amb sordina a Nuages va deixar pas a la força rítmica i precisa de Fˆtes (a destacar l'increïble pianissimo de les trompetes).
El pianista català Josep Maria Colom també va rebre l'ovació de la seva ciutat natal a l'interpretar Noches en los jardines de España, de Manuel de Falla. Unint-se a l'orquestra quan feia falta i imposant-se amb convicció en els solos, Colom va cantar els temes de l'obra amb sentiment i bon gust.
Els músics van seguir en tot moment el director en els nombrosos canvis de tempo, amb el punt just d'agressivitat quan la música ho va requerir. Colom, molt aplaudit, va regalar als espectadors la petita peça que Frederic Mompou va compondre a partir de la cançó popular La filla del marxant.
El programa va finalitzar amb la Simfonia número 7 en la major, opus 92, de Ludwig van Beethoven. En el primer moviment l'orquestra es va mostrar poderosa en els forts, i el vent va sonar brillant i àgil. La bella melodia de l'allegretto va anar inundant els diferents instruments de la formació orquestral, que la van desgranar després a manera de variacions. Frühbeck de Burgos va dirigir sempre amb gest segur, decidit i elegant. El músic es va imposar i va anar exigint més i més als intèrprets fins a arribar a l'apoteòsic final.
L'orquestra, generosa amb un públic agraït, va respondre als aplaudiments amb dues propines: el Preludi del tercer acte de Carmen, de Bizet, i un fragment de la sarsuela La Revoltosa. Les dues peces van ser molt ben rebudes i van tancar un concert en què hi va haver moments de gran connexió entre intèrprets i públic.

Irene Acebal
El Periódico

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet