Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu dia a dia

22/2/2005 |

 

Jaume Tribó recopila en els 'Annals 1847-1897' tota l'activitat del teatre durant els seus primers 50 anys de vida.

Durant les primeres temporades, "l'òpera ocupava un percentatge mínim de l'activitat, un 25 per cent com a màxim", afirma Jaume Tribó

Balls de màscares, gimnastes, prestidigi-
tadors, hipnotitzadors, circ, molt teatre de text i, de tant en tant, alguna òpera. Així era la vida del Gran Teatre del Liceu en els seus inicis.

Tot això, i molt més, és el que es pot trobar als Annals 1847-1897 del Gran Teatre del Liceu, un recull exhaustiu de totes les activitats que es van realitzar a la sala gran del teatre de la Rambla en els seus primers cinquanta anys de vida. Jaume Tribó és l'artífex d'aquest magne projecte que editen els Amics del Liceu i que l'autor va començar a preparar el 1993.

L'objectiu era clar: saber dia a dia què es feia i qui ho feia. No pas una història del Liceu, doncs, sinó uns annals minuciosos que es van trobar, tanmateix, amb diverses dificultats. La més clara: el mateix teatre "no recollia les seves activitats". Altres dificultats: el costum, eliminat el 1944, d'anunciar els artistes només pel seu cognom (per no dir res de les diferències en les grafies).

Rebuscant en els documents de la Societat de Propietaris, passant hores i hores en hemeroteques i biblioteques, Tribó va anar completant un quadre que és prou diferent de la imatge que es pot tenir del Liceu. D'entrada, durant les primeres temporades, "l'òpera ocupava un percentatge mínim de l'activitat, un 25 per cent com a màxim".

La prova està en la mateixa inauguració, el 4 d'abril de 1847, integrada per una obra orquestral, una tragèdia, Don Fernando, el de Antequera -suposadament escrita ex professo per al Liceu quan de fet el mateix dia s'estrenava a Madrid-, un ballet i una cantata. La primera òpera, Anna Bolena, no arribaria fins tretze dies més tard.
No va ser fins al 1884 que el teatre va optar per centrar-se en l'òpera. Abans, havien passat per la sala tota mena d'espectacles circenses, inclòs un "imitador d'animals que va haver de bisar el canari". I al costat de les funcions operístiques, els concerts, les acadèmies (integrades per actes solts sense escenificar de diverses òperes), les serate d'onore a benefici de cantants o treballadors de la casa, el que el Liceu oferia bàsicament era teatre de text, fins i tot Passions per Pasqua i Pastorcillos (en castellà) per Nadal.

"El Liceu no era un teatre centrat en la música -recorda Tribó-, això sí, era el més gran de Barcelona". Al costat dels García Gutiérrez i Zorrilla, el públic tenia especial predilecció pel teatre francè de l'època, en especial el de Scribe, convenientment afusellat i traduït al castellà. El problema, en aquest cas, era rastrejar els títols i autors originals.

L'activitat podia ser frenètica. Només en la primera temporada s'hi van fer 432 espectacles. Els diumenges no era estrany tenir concert al matí, comèdia en prosa a la tarda i òpera a la nit. Sense oblidar-se dels balls de màscares i dels espectacles coreogràfics "que mai fallaven, a Barcelona hi havia un gran gust pel ballet". De fet, Tribó creu que, més que els operòmans, seran els aficionats al teatre de text i la dansa els que quedaran més sorpresos per l'allau de dades dels Annals. Un exemple, el rècord de representacions d'un títol en una temporada el té un ballet, Coppelia, amb 73 el 1897. I si enguany tenim 20 funcions de L'elisir d'amore, Tribó recorda els temps en què Rigoletto, Faust i El profeta aguantaven durant 25 representacions. De fet, com indica l'autor, un senyal de l'èxit d'una obra (que la simple enumeració de dades no deixa intuir) és la quantitat de dies en què estava en cartell.

Un pròleg de Roger Alier i una introducció històrica del mateix Tribó precedeixen l'enumeració temporada a temporada de les activitats del Liceu, acompayada de nombroses fotografies dels cantants que hi actuaven. Uns cantants que, comenta l'autor, cobraven ben poc, d'aquí que grans estrelles del cant com Enrico Tamberlick o Adelina Patti preferissin el més generós Teatre Principal. Un cedé editat per Aria Recording i que acompanya el volum recupera les veus de 26 d'aquests cantants que van actuar abans del 1897 al Liceu.

Jaume Tribó ja té enllestits els annals del Liceu fins al 1941, és a dir, que li falta ben poc per completar un segon volum. I d'ànims no n'hi falten per a un tercer i un quart. Tribó vol abastar fins al 2047, el 200 aniversari del teatre, cosa que no és cap disbarat si, com ell mateix fa, es posa com a exemple el seu pare, ben somrient als seus 99 anys, assegut entre els assistents de la presentació del llibre. "Penso arribar als 102", diu convençut.

Xavier Cester
Avui